Ahir a la nit, amb l'excusa que era la nostra ultima nit aqui, ens van enredar una mica. Vam estar a un bar molt guapo amb 3 singalesos, 2 noruegs, 1 londinenc i nosaltres 2.... De fet, creiem que aquests ultims dies s'ha notat una entrada de turistes, pq fins ara no n'haviem vist ni en prou feines 20. Vam passar una estona agradable fins que alla a les 23 h vam veure que allo podia convertir-se en un no parar!!!
Ara ja estem acabant els ultims instants en aquest pais. d'aqui a unes dues hores ja serem a l'aeroport esperant poder passar les 11 fantastiques hores dins l'avio abans d'arribar a Paris dema a les 7.35h del mati.
Esperem que no hi hagi cap problema amb les BOMBES!!! BOMBES???? Si, no us ho haviem dit pero podriem dir que aquest pais actualment esta en guerra!!! Guerra controlada i focalitzada al nord de l'illa, amb els tamils, pero a vegades hi ha petits atemptats sobretot en transports publics de la gran ciutat, Colombo, que per aquest mateix motiu vam descartar-la del nostre trajecte. Potser us semblava estrany que no anessim a la capital, pero el motiu era aquest. Hem pogut veure mes d'un "KAZA" i helicopters de guerra sobrevolant els nostres caps. Fins i tot, un dia vam sentir unes bombes, i era l'armada que estava entrenant al golf de GAlle. Tot plegat, interessant. Tot i aixo, la gent continua somrient com sempre i fent passar unes bones estones als turistes.
Sus i Berto: Dema pensavem agafar un bus fins l'estacio i despres el tren. Tenim bastanta bona combinacio i esperm que aqui no hi hagi bombes als trens o busos. arribem a les 15h a Girona. Si algu hagues de venir, ens envieu un sms al mobil.
Fins dema doncs!!!
30 d’octubre 2008
29 d’octubre 2008
SriLank Finish...
Hola de nou a tots!!!
Aixo se'ns acaba. Ens ha passat volant!
Mai hauriem dit que tres setmanetes passarien tant rapid... i es que no ens n'hem ni adonat que ja s'ha acabat. Dema a mitjanit agafem el vol de tornada, que arriba a Paris a les 7h del mati de divendres, i despres un Ryanair de tornada fins a Girona. Cap a les tres de la tarda, ja estarem de nou tocant la gaita per aqui.
Hem estat una nit a Hikaduwa, pero pel cami he passat per la zona mes devastada pel tsunami de la costa oest. Ha estat esfeidor. Veureu a la foto la resta d'una de les moltes cases que encara estan semiensorrades. A Aquesta poblacio va ser on el Tsunami va enganxar un tren i hi van morir 150 persones.
A Hikaduwa feia una calor impressionant, moltissina himitat i un mar molt i molt alterat. L'endema marxem cap a Negombo, punt de partida per passar-hi les dues ultimes nits. El trajecte el fem amb taxi privat, 125KM quasi quatre hores. Impressionant!!!
Hem trbat molt bon temps i 'arribada ha estat com tornar a un lloc on semblava que no hi haviem estat. Tot era molt mes maco que el primer dia. I es que ja estem acostumats a la manera de viure i de pensar d'aquesta gent, que es fantastica.
Avui, ens hem anat a relaxar aun hotelet amb piscina, que no es el nostre. Per estar-hi tot el dia ens han fet agafar un tiket que valia 900ptes i podiem fer servir la piscina tot el dia, les instal.lacions i dinar inclos tipus bufet. Que car!!!
Per cert, estereita. Tenies rao, la Sandra ha desconectat tant que ara ja no sap ni com s'engega l'ordinador... jeje tot es fantastic.
Ahir fent una cerveseta comentavem que la gent d'aqui es una passada, no hi ha gens de malicia, en cap moment ens hem sentit en perill.
Potser hem viscut mes aquest pais, que Vietnam. Ens hem integrat, hem disfrutat i compartit molt moments amb gent d'aqui que t'hi pots entendre facilament. Molts t'expliquen coses sense voler res a canvi. Ens hem sentit molt acollits i segurament el pais s'ho val. Aquest pais podem dir que l'hem fet i l'hem viscut.
Descansant a la piscina de Negombo
Una marmota tipica del pais.
Platja de Hikaduwa
Agafant gana per esmorzar
Hikaduwa a primera hora
Posta de sol a l'indic. aquesta no la veiem des de l'emporda, nomes quan surt...
Una de les moltes cases que encara queden a mitjes del tsunami
Platja de Unawatuna abans de marxar
Tempesta acostant-se al fort de Galle
Parada de peix a Galle
Apa Nois, fins aviat.
Nota: moltes fotos ja les veureu ja que ens ha estat impossible pernjar-les degut al tamany i a un problema tecnic...
Aixo se'ns acaba. Ens ha passat volant!
Mai hauriem dit que tres setmanetes passarien tant rapid... i es que no ens n'hem ni adonat que ja s'ha acabat. Dema a mitjanit agafem el vol de tornada, que arriba a Paris a les 7h del mati de divendres, i despres un Ryanair de tornada fins a Girona. Cap a les tres de la tarda, ja estarem de nou tocant la gaita per aqui.
Hem estat una nit a Hikaduwa, pero pel cami he passat per la zona mes devastada pel tsunami de la costa oest. Ha estat esfeidor. Veureu a la foto la resta d'una de les moltes cases que encara estan semiensorrades. A Aquesta poblacio va ser on el Tsunami va enganxar un tren i hi van morir 150 persones.
A Hikaduwa feia una calor impressionant, moltissina himitat i un mar molt i molt alterat. L'endema marxem cap a Negombo, punt de partida per passar-hi les dues ultimes nits. El trajecte el fem amb taxi privat, 125KM quasi quatre hores. Impressionant!!!
Hem trbat molt bon temps i 'arribada ha estat com tornar a un lloc on semblava que no hi haviem estat. Tot era molt mes maco que el primer dia. I es que ja estem acostumats a la manera de viure i de pensar d'aquesta gent, que es fantastica.
Avui, ens hem anat a relaxar aun hotelet amb piscina, que no es el nostre. Per estar-hi tot el dia ens han fet agafar un tiket que valia 900ptes i podiem fer servir la piscina tot el dia, les instal.lacions i dinar inclos tipus bufet. Que car!!!
Per cert, estereita. Tenies rao, la Sandra ha desconectat tant que ara ja no sap ni com s'engega l'ordinador... jeje tot es fantastic.
Ahir fent una cerveseta comentavem que la gent d'aqui es una passada, no hi ha gens de malicia, en cap moment ens hem sentit en perill.
Potser hem viscut mes aquest pais, que Vietnam. Ens hem integrat, hem disfrutat i compartit molt moments amb gent d'aqui que t'hi pots entendre facilament. Molts t'expliquen coses sense voler res a canvi. Ens hem sentit molt acollits i segurament el pais s'ho val. Aquest pais podem dir que l'hem fet i l'hem viscut.
Descansant a la piscina de Negombo
Una marmota tipica del pais.
Platja de Hikaduwa
Agafant gana per esmorzar
Hikaduwa a primera hora
Posta de sol a l'indic. aquesta no la veiem des de l'emporda, nomes quan surt...
Una de les moltes cases que encara queden a mitjes del tsunami
Platja de Unawatuna abans de marxar
Tempesta acostant-se al fort de Galle
Parada de peix a Galle
Apa Nois, fins aviat.
Nota: moltes fotos ja les veureu ja que ens ha estat impossible pernjar-les degut al tamany i a un problema tecnic...
26 d’octubre 2008
Plou i fa sol....
Aqui el temps es molt canviant. Avui mateix ens hem aixecat a les 7 del mati amb el cel tapadet pero res d'aigua. Ens posem el banyador, baixem a esmorzar i.... una tempesta enorme, uns nuvulots ben foscos cobrien el cel, i nomes aigua i aigua. Apa, tornem a treure el banyador i decidim anar a visitar Galle, una ciutat amb un Fort construit pels holandesos. Pel cami gens de pluja, i nomes de baixar del tuk-tuk i fer quatre passes, tornem a veure una tempesta que s'acostava rapidament. Hem quedat xops com 2 pollets amb nomes 1 minut!!!
Caminant per Galle, ha tornat a sortir el sol, i sol ben fort. Costava respirar enmig del carrer entre tanta calor i contaminacio. Crec que a Barcelona no hi ha gens de polucio en comparaci'o a la que hi ha aqui. Els autobusos son com cafeteres, que van de gom a gom i deixen anar un fum mes negre que el seu propi color de pell!!!
Doncs aixi que decidim tornar cap a Unawuatuna, anar cap a l'habitacio i posar-nos altre vegada el banyador. I finalment, despres de tant canviar-nos nosaltres i tan canviar el temps, hem pogut gaudir una bona estoneta de la platja i del sol, fins despres de dinar, que ja apretava tan el sol, que hem decidit anar cap a l'hotel, dutxar-nos i tonar cap al carrer. Ja podeu veure que el dia ha estat mogudet, eh? treure i posar roba....
Aquest vespre fan una Barbacoa a un bar d'aquests de la platja, i suposo que anirem a treure el nas per alla a veure que tal es! Tenen tanta carn i tan de peix que de ben segur sera bonissima. Ahir a la nit, ens vam menjar un plat de peix ( llagosta, cranc, calamars, gambes) per nomes 2000 rupies que venen a ser per fer-ho mes facil 2000 de les antigues pessetes.
Per que us en feu una idea de lo barat que es tot per aqui, a Kandy, a la casa on dormiem dels metges, pagavem per nit 900 rupies ( 900 ptes). Un esmorzar amb fruita, torrades i melmelada, te i cafe amb llet, i ous ferrats o truita, costa 200 rupies ( 200 ptes)....
Tal com us vam dir, no penjavem fotos pq creiem que era problema de l'ordinador. Doncs no, resulta que un dels ultims dies a Kandy, l'ordinador que teniem no tenis USB i el noi encarregat se les va copiar al seu ordinador i les va deixar al servidor, amb tanta mala sort, que ens va borrar una arxiu de la targeta de memoria i ara no les podem obrir!!! Les podem veure a la camara, pero no a l'ordinador. Una putada ben gran, esperem poder-les recuperar un cop a casa!!! Tenim una altre targeta i avui l'hem canviat!!! Pero per variar, tornem a tenir problemes per penjar fotos, pq tot i que ens han dit que aquest internet cafe es el mes rapid de l'illa, portem mes de 10 minuts intentant penjar una foto!!!!
Dema, si anem cap a Hikkaduwa, intentarem sense falta posar-vos alguna imatge abans que tronem ja cap a casa!
Ah! Ara torna a ploure quatre gotes i tambe fa sol!!!
Caminant per Galle, ha tornat a sortir el sol, i sol ben fort. Costava respirar enmig del carrer entre tanta calor i contaminacio. Crec que a Barcelona no hi ha gens de polucio en comparaci'o a la que hi ha aqui. Els autobusos son com cafeteres, que van de gom a gom i deixen anar un fum mes negre que el seu propi color de pell!!!
Doncs aixi que decidim tornar cap a Unawuatuna, anar cap a l'habitacio i posar-nos altre vegada el banyador. I finalment, despres de tant canviar-nos nosaltres i tan canviar el temps, hem pogut gaudir una bona estoneta de la platja i del sol, fins despres de dinar, que ja apretava tan el sol, que hem decidit anar cap a l'hotel, dutxar-nos i tonar cap al carrer. Ja podeu veure que el dia ha estat mogudet, eh? treure i posar roba....
Aquest vespre fan una Barbacoa a un bar d'aquests de la platja, i suposo que anirem a treure el nas per alla a veure que tal es! Tenen tanta carn i tan de peix que de ben segur sera bonissima. Ahir a la nit, ens vam menjar un plat de peix ( llagosta, cranc, calamars, gambes) per nomes 2000 rupies que venen a ser per fer-ho mes facil 2000 de les antigues pessetes.
Per que us en feu una idea de lo barat que es tot per aqui, a Kandy, a la casa on dormiem dels metges, pagavem per nit 900 rupies ( 900 ptes). Un esmorzar amb fruita, torrades i melmelada, te i cafe amb llet, i ous ferrats o truita, costa 200 rupies ( 200 ptes)....
Tal com us vam dir, no penjavem fotos pq creiem que era problema de l'ordinador. Doncs no, resulta que un dels ultims dies a Kandy, l'ordinador que teniem no tenis USB i el noi encarregat se les va copiar al seu ordinador i les va deixar al servidor, amb tanta mala sort, que ens va borrar una arxiu de la targeta de memoria i ara no les podem obrir!!! Les podem veure a la camara, pero no a l'ordinador. Una putada ben gran, esperem poder-les recuperar un cop a casa!!! Tenim una altre targeta i avui l'hem canviat!!! Pero per variar, tornem a tenir problemes per penjar fotos, pq tot i que ens han dit que aquest internet cafe es el mes rapid de l'illa, portem mes de 10 minuts intentant penjar una foto!!!!
Dema, si anem cap a Hikkaduwa, intentarem sense falta posar-vos alguna imatge abans que tronem ja cap a casa!
Ah! Ara torna a ploure quatre gotes i tambe fa sol!!!
24 d’octubre 2008
little england?
Hola empordanesos...
feia dies que estavem desconectats!
A Kandy vam quedar amb un paio que vam coneixer a traves d'un blog d'internet. El vam trucar i l'endema mateix ja marxavem cap a Nuwara Eliya.
Al cap de poques hores, ens endisem dins una boira que semblava que arribavem a anglaterra. I feia fred!
Pujant per les muntanyes ens parem a una plantacio de te inmensa. Aquesta er impressionant de gran. El te bonissim,ja mirarem de que el proveu...
Finalment a migdia, amb pluja, boira i fred arribema a dalt. 2000m,i un fred que pela!
En Blacky, el nostre guia i conductor ens porta a la Guesthouse,una antiga casa colonial anglesa i es que estavem al poble on havien viscut els anglesos abans que els fotessin fora... la caseta era molt maca, i fins i tot teniem llar de foc a l'habitacio. Fotia un fred i una humitat que millor no saber-ho.
Sopem alla. amb la gent. tots molt agradables i acseguim saber moltes coses d'aquest pais. Compartim una ampolla d'arrak , licor de coco, per entrar en calor, i xerra que xerra.
l'endema al mati, marxem cap a Ella. Un poblet molt petito enmig demuntanyes,pero ja nmes a 1200m.o sigui, menys fred.
Nomes arribar i arribar a la Guesthouse, ens enfilem al little adam's Peak, una muntanyeta per fer practiques per l'endema.
al vespre, sorpresa! en Blacky ens havia preparat el sopar. uns plats tipcs, picantets pero molt bons. vam tenir ocasio de veure com es cuinava amb tanta especie.
Despres de sopar, mes arrak i prenem a jugaral caram, una especie de billar amb fitxes d'aqui. En Blacky comenssa a fer jocs de magia, pero els hi enganxem quasi tots...
Dijous al mati, comencem a enfilar-noa al Ella's Rock. Un pedragot impressionant que sort que hi pujavem per darrera per que sino seria escalar! dues hores de pujada muntanya amunt. treient el fetge per la boca, pero hi vam arribar! ja veure les fotos, algun dia...
A la tarda, per desncarcarar-nos,massatge Ayurvedic. Molt i mot be.
Sopar, una miqueta d'arrak i a dormir, que estavem planxats.
avui, hem marxat deixant totes les muntanyes enrera i molts bons records dels dies passats. Finalment seguint els consells d'en blacky, hem arribat a Unawatuna. Un poble petit al sud de l'illa, i pelque hem pogut veure de moment tot i ja comenssava a fosquejar, amb unes platges on segurament ens hi passarem bones estones...
No oblidem pero, que estem a la zona del tsunami. i avui mateix hem pogut compartir uns moments amb un pare de familia que aquell dia va perdre el seu fill petit que jugava davant de casa. es el propietari d'una guesthouse que el va enganxar de ple. No va morir cap turista ja que van correr cap a dalt.l'edifici va aguantar.
Ningu els va advertir que el nen estava jugant fora.
Actualment tot esta bastant arreglat pero encara es pot veure restes de coses que s'han abandonat.
Aquest ordinador va molt be pero no llegeix la targeta de la camera i per tant us torneu a quedar sense fotos, que son moltes i mlt maques... apa, anem a suar una mica i a menjar peixito!!!
Nota: les fotos les hem posat a posteriori, un cop hem eliminat el ditxós virus que havia entrat a la targeta de la càmera!
Aqui les teniu, pels que us connecteu més tard, jeje.
feia dies que estavem desconectats!
A Kandy vam quedar amb un paio que vam coneixer a traves d'un blog d'internet. El vam trucar i l'endema mateix ja marxavem cap a Nuwara Eliya.
Al cap de poques hores, ens endisem dins una boira que semblava que arribavem a anglaterra. I feia fred!
Pujant per les muntanyes ens parem a una plantacio de te inmensa. Aquesta er impressionant de gran. El te bonissim,ja mirarem de que el proveu...
Finalment a migdia, amb pluja, boira i fred arribema a dalt. 2000m,i un fred que pela!
En Blacky, el nostre guia i conductor ens porta a la Guesthouse,una antiga casa colonial anglesa i es que estavem al poble on havien viscut els anglesos abans que els fotessin fora... la caseta era molt maca, i fins i tot teniem llar de foc a l'habitacio. Fotia un fred i una humitat que millor no saber-ho.
Sopem alla. amb la gent. tots molt agradables i acseguim saber moltes coses d'aquest pais. Compartim una ampolla d'arrak , licor de coco, per entrar en calor, i xerra que xerra.
l'endema al mati, marxem cap a Ella. Un poblet molt petito enmig demuntanyes,pero ja nmes a 1200m.o sigui, menys fred.
Nomes arribar i arribar a la Guesthouse, ens enfilem al little adam's Peak, una muntanyeta per fer practiques per l'endema.
al vespre, sorpresa! en Blacky ens havia preparat el sopar. uns plats tipcs, picantets pero molt bons. vam tenir ocasio de veure com es cuinava amb tanta especie.
Despres de sopar, mes arrak i prenem a jugaral caram, una especie de billar amb fitxes d'aqui. En Blacky comenssa a fer jocs de magia, pero els hi enganxem quasi tots...
Dijous al mati, comencem a enfilar-noa al Ella's Rock. Un pedragot impressionant que sort que hi pujavem per darrera per que sino seria escalar! dues hores de pujada muntanya amunt. treient el fetge per la boca, pero hi vam arribar! ja veure les fotos, algun dia...
A la tarda, per desncarcarar-nos,massatge Ayurvedic. Molt i mot be.
Sopar, una miqueta d'arrak i a dormir, que estavem planxats.
avui, hem marxat deixant totes les muntanyes enrera i molts bons records dels dies passats. Finalment seguint els consells d'en blacky, hem arribat a Unawatuna. Un poble petit al sud de l'illa, i pelque hem pogut veure de moment tot i ja comenssava a fosquejar, amb unes platges on segurament ens hi passarem bones estones...
No oblidem pero, que estem a la zona del tsunami. i avui mateix hem pogut compartir uns moments amb un pare de familia que aquell dia va perdre el seu fill petit que jugava davant de casa. es el propietari d'una guesthouse que el va enganxar de ple. No va morir cap turista ja que van correr cap a dalt.l'edifici va aguantar.
Ningu els va advertir que el nen estava jugant fora.
Actualment tot esta bastant arreglat pero encara es pot veure restes de coses que s'han abandonat.
Aquest ordinador va molt be pero no llegeix la targeta de la camera i per tant us torneu a quedar sense fotos, que son moltes i mlt maques... apa, anem a suar una mica i a menjar peixito!!!
Nota: les fotos les hem posat a posteriori, un cop hem eliminat el ditxós virus que havia entrat a la targeta de la càmera!
Aqui les teniu, pels que us connecteu més tard, jeje.
20 d’octubre 2008
Ultims dies per Kandy
Finalment ahir vam tornar a anar de festa amb en Namal. es un tiu interessant que t'explica un munt de coses que segurament serien dificils d'escoltar o veure amb un altre guia.
Aquest mati, ja que no teniem clar que haviem de fer, ens ha portat a unes cascades que hi ha pels voltants. Ellcom que ja sabia que hi haurien "sangujuelas" ja havia portat el remei; sal. Ens l'hem tirat pels peus i practicament no ens n'ha pujat cap. Hem estat a sota la cascada xerrant tranquilament i sense ningu mes.
De tornada, com que passavem prop de casa seva ens ha convidat a un te. Ens ha portat a la ciutat i ens hem acomiadat.
Ja teniem un guia conegut per internet, de referencies d'un bog de gent espanyola que l'havia contractat i ens ha semblat be, aixi que dema marxem cap a les muntanyes, a viure noves aventures, pero aquesta vegada amb mes fred, ja que les muntanyes son d'uns 2000m.
Estem una mica refredats ja que els aires condicionats els tenen fortissims i el canvi de temperatura mata! sort que portem echinaceas. De tota manera aqui tenen molta medecina ayurvedica.
En Namal ens ha pogut ensenyar avui, varis arbres i plantes curatives per a qualsevol cosa que els passa. L'atosuficiencia que tenen es impressionant!
Avui no us posem fotos ja que aixo va molt lent...
Apa records i fins aviat!
Aquest mati, ja que no teniem clar que haviem de fer, ens ha portat a unes cascades que hi ha pels voltants. Ellcom que ja sabia que hi haurien "sangujuelas" ja havia portat el remei; sal. Ens l'hem tirat pels peus i practicament no ens n'ha pujat cap. Hem estat a sota la cascada xerrant tranquilament i sense ningu mes.
De tornada, com que passavem prop de casa seva ens ha convidat a un te. Ens ha portat a la ciutat i ens hem acomiadat.
Ja teniem un guia conegut per internet, de referencies d'un bog de gent espanyola que l'havia contractat i ens ha semblat be, aixi que dema marxem cap a les muntanyes, a viure noves aventures, pero aquesta vegada amb mes fred, ja que les muntanyes son d'uns 2000m.
Estem una mica refredats ja que els aires condicionats els tenen fortissims i el canvi de temperatura mata! sort que portem echinaceas. De tota manera aqui tenen molta medecina ayurvedica.
En Namal ens ha pogut ensenyar avui, varis arbres i plantes curatives per a qualsevol cosa que els passa. L'atosuficiencia que tenen es impressionant!
Avui no us posem fotos ja que aixo va molt lent...
Apa records i fins aviat!
19 d’octubre 2008
SrilankTour
Avui, despres de passar unes quantes aventures mes, estem una altra vegada a Kandy, de relax, gaudint de la ciutat i la seva gent, tot i que es fa dificil passejar sense que ningu et pregunti d'on som. Son molt curiosos i sobretot les noies molt vergonyoses. Quan les mires i els dius tan sols hola, riuen i s'amaguen.
Divendres pel mati vam agafar el tuk tuk amb en Namal direccio a les ciutats antigues per veure les sevs fortaleses, palaus i ciutats en ruines ( Empuries es miniscul en comparacio a aixo). Despres de fer un bon esmorzar, i fer uns quants km amb el tuk-tuk, vam decidir fer una excursio amb un elefantet i quin elefantet... sort que aquest no era dels salvatges!!!
Esmorzant a les 7 del mati
Excursio amb elefant
Sigiriya ens esperava. una roca de mes de 200m d'alcada on un rei s'hi va construir el seu palauet, amb els seus vigilants i evidentment per les seves concubines. La vista des de dalt havia de valer molt la pena i van fer un esforc per pujar. Escales, roques, mes escales... les meves cames ja no podien i en Marc estava mes blanc que el paper de fumar nomes de veure l'alcada que hi havia. La veritat es que les escales per pujar-hi no feien massa gracia, pero vam pujar els 1202 escalonets que hi ha per arribar a dalt de tot, i es que la vista era formidable.
Sigiriya des de baix
Al cim de Sigiriya
A la tarda vem anar cap a Polanaruwa, una ciutat que destaca dins el triangle cultural de les civiltzacions antigues, i on vam passejar per les ruines dels antics temples budistes. en Namal ens anava explicant ell mateix la historia per no haver de pagar un guia i ens anava portant amb el seu tuk-tuk a tots els punts a visitar, pq estan molt separats. Abans d'anar a sopar vam poder anar al voltant del llac a veure la posta de sol, amb una tranquilitat absoluta. Vam sopar a una guesthouse que ell ja coneixia. Una familia mot agradable, sopar bonissim i fins i tot ens van posar damunt la taula una ampolla d'arrack, beguda tipica d'aqui feta amb licor de coco. No vam beure gaire pq l'endema haviem de llevar-nos a les 5 del mati per anar a veure la sortida del sol i agafar carretera cap a anuradhapura, una altra ciutat antiga. Pel cami, en Namal sempre es va parant als petits temples a peu de carretera, per pregar i fer alguna ofrena diferent, a vegades alguna moneda, d'altres algun coco, etc. En una de les parades va sortir mig corrent i es que quan estava alla davant posant incens va sentir un soroll i va arrancar el tuk-tuk i rapidament vam rocar el dos. despres de molt insistir en que en expliques que passava, ens va dir que li havia semblat el soroll d'un elefant, pero no un elefant normal no, es veu que son salvatges i molta gent ha mort aixafada per un elefant. No ens ho podiem ni creure, pq nomes estem acostumats a veure els elefants al circ...jeje. pero aqui n'hi ha moltissims i ens va explicar infinitat de coses dels elefants. Al cap d'una estona, vam poder-ho veure clarament amb els nostres ulls: allo que hi havia enmig de la carretera km mes enlla d'on haviem parat era un elefant i no dels domestics! Sort que hi havia una barraqueta que venien menjar. Ens va fer baixar rapid deltuk-tuk, entrar a la botiga per refugiar-nos i poder comparar alguna cosa de menjar per donar a l'elefant. No les teniem totes, jejeje. Una aventureta que ens va fer posar per un moment els pels de punta, pero al donar-li menjar no ens va fer res. Al cap d'una estona ja reiem d'aixo, com sovint sol passar...
Elefant salvatge enmig de la carretera
Un dels temples mes famosos d' anuradaphura
Aquesta no va ser la unica aventureta que vam poder viure ahir. A anuradaphura, a uns 170 km de Kandy, on havieme tornat despres d'aquests 2 dies d'excursions, el tuy-tuk va dir prou!!! sort que aqui tothom s'ajuda i son bastant autosuficients, Un altre tuk-tuk ens va apretar el nostre fina a un mecanic i despres de compara alguna peca i d'esperar unes 2 hores a ple sol, ens van dir que no es podia arreglar aquell mateix dia, pq ja era tard( les 16h) i no hi havia temps!!! Apa,solucio: deixar el tuk-tuk alla i agafr un bus cap a Kandy tots 3. Tres hores i mitja amb bus, agotadissims, amb l'aire condicionat que per poc entrem en estat de congelacio... La llastima va ser que el que va guanyar en namal aquests dies amb nosaltres ho ha hagut d'invertir en reparar el tuk-tuk pq evidentment esel seu mitja per guanyar-se la visa i poder portar menjar a casa..avui ens ha trucat dient que ja l'ha reparat i d'aqui una estona hem quedat amb ell per anar a fer una cerveseta i segurament a sopar i ja acomiadar-nos d'ell pq farem cami cap una altra part de l'illa.
Continuara...
Posta de sol
Paisatge des de la carretera de anuradaphura
Nens tornant del cole
Descansant o simplement observant...
Divendres pel mati vam agafar el tuk tuk amb en Namal direccio a les ciutats antigues per veure les sevs fortaleses, palaus i ciutats en ruines ( Empuries es miniscul en comparacio a aixo). Despres de fer un bon esmorzar, i fer uns quants km amb el tuk-tuk, vam decidir fer una excursio amb un elefantet i quin elefantet... sort que aquest no era dels salvatges!!!
Esmorzant a les 7 del mati
Excursio amb elefant
Sigiriya ens esperava. una roca de mes de 200m d'alcada on un rei s'hi va construir el seu palauet, amb els seus vigilants i evidentment per les seves concubines. La vista des de dalt havia de valer molt la pena i van fer un esforc per pujar. Escales, roques, mes escales... les meves cames ja no podien i en Marc estava mes blanc que el paper de fumar nomes de veure l'alcada que hi havia. La veritat es que les escales per pujar-hi no feien massa gracia, pero vam pujar els 1202 escalonets que hi ha per arribar a dalt de tot, i es que la vista era formidable.
Sigiriya des de baix
Al cim de Sigiriya
A la tarda vem anar cap a Polanaruwa, una ciutat que destaca dins el triangle cultural de les civiltzacions antigues, i on vam passejar per les ruines dels antics temples budistes. en Namal ens anava explicant ell mateix la historia per no haver de pagar un guia i ens anava portant amb el seu tuk-tuk a tots els punts a visitar, pq estan molt separats. Abans d'anar a sopar vam poder anar al voltant del llac a veure la posta de sol, amb una tranquilitat absoluta. Vam sopar a una guesthouse que ell ja coneixia. Una familia mot agradable, sopar bonissim i fins i tot ens van posar damunt la taula una ampolla d'arrack, beguda tipica d'aqui feta amb licor de coco. No vam beure gaire pq l'endema haviem de llevar-nos a les 5 del mati per anar a veure la sortida del sol i agafar carretera cap a anuradhapura, una altra ciutat antiga. Pel cami, en Namal sempre es va parant als petits temples a peu de carretera, per pregar i fer alguna ofrena diferent, a vegades alguna moneda, d'altres algun coco, etc. En una de les parades va sortir mig corrent i es que quan estava alla davant posant incens va sentir un soroll i va arrancar el tuk-tuk i rapidament vam rocar el dos. despres de molt insistir en que en expliques que passava, ens va dir que li havia semblat el soroll d'un elefant, pero no un elefant normal no, es veu que son salvatges i molta gent ha mort aixafada per un elefant. No ens ho podiem ni creure, pq nomes estem acostumats a veure els elefants al circ...jeje. pero aqui n'hi ha moltissims i ens va explicar infinitat de coses dels elefants. Al cap d'una estona, vam poder-ho veure clarament amb els nostres ulls: allo que hi havia enmig de la carretera km mes enlla d'on haviem parat era un elefant i no dels domestics! Sort que hi havia una barraqueta que venien menjar. Ens va fer baixar rapid deltuk-tuk, entrar a la botiga per refugiar-nos i poder comparar alguna cosa de menjar per donar a l'elefant. No les teniem totes, jejeje. Una aventureta que ens va fer posar per un moment els pels de punta, pero al donar-li menjar no ens va fer res. Al cap d'una estona ja reiem d'aixo, com sovint sol passar...
Elefant salvatge enmig de la carretera
Un dels temples mes famosos d' anuradaphura
Aquesta no va ser la unica aventureta que vam poder viure ahir. A anuradaphura, a uns 170 km de Kandy, on havieme tornat despres d'aquests 2 dies d'excursions, el tuy-tuk va dir prou!!! sort que aqui tothom s'ajuda i son bastant autosuficients, Un altre tuk-tuk ens va apretar el nostre fina a un mecanic i despres de compara alguna peca i d'esperar unes 2 hores a ple sol, ens van dir que no es podia arreglar aquell mateix dia, pq ja era tard( les 16h) i no hi havia temps!!! Apa,solucio: deixar el tuk-tuk alla i agafr un bus cap a Kandy tots 3. Tres hores i mitja amb bus, agotadissims, amb l'aire condicionat que per poc entrem en estat de congelacio... La llastima va ser que el que va guanyar en namal aquests dies amb nosaltres ho ha hagut d'invertir en reparar el tuk-tuk pq evidentment esel seu mitja per guanyar-se la visa i poder portar menjar a casa..avui ens ha trucat dient que ja l'ha reparat i d'aqui una estona hem quedat amb ell per anar a fer una cerveseta i segurament a sopar i ja acomiadar-nos d'ell pq farem cami cap una altra part de l'illa.
Continuara...
Posta de sol
Paisatge des de la carretera de anuradaphura
Nens tornant del cole
Descansant o simplement observant...
16 d’octubre 2008
SrilankAdventures
Ufff! Quantes coses... Tantes coses us hem d'explicar que no sabem ni per on començar.
En fi, vam dir que ja us explicariem el que haviem decidit, i despres de moltes estones pensant-hi i parlant amb un srilankès i un altre srilankès mig italia, i al veure que ens volien colar un gol amb el preu per portar-nos fins a Kandy, vam decidir anar a dormir i l'endemà potser encara canviariem d'opinió i aniriem cap a un altre desti.
Al mati vam voler anar fins l'estacio de busos per mirar horaris cap a Kandy, pero primera sorpresa: no hi ha horaris, els busos surten quan estan plens i aixo tan pot ser 1 h com 3h. En fi, que vam decidir agafar un Tuk-tuk de Negombo a Vegoyonda.Res mes que 45 km amb un tuk-tuk per camins quasi be ni asfaltats, amb vaques, cavalls, carros, motos, camions, etc. Fantastic!!! arribem a Vegoyonda just al moment per agafar el tren cap a Kandy. Al veure el tren , decidim comprar bitllets de 1a classe, pero tampoc existeixen. Ens decantem per la 2a classe, que el nostre tren Regional mes vell de la Renfe es de luxe al seu costat, pq com podeu pensar la 3a classe anava de gom a gom i ni les motxilles hi haguessin cabut. Un viatge tranquil, amb uns paisatges realment fantastics i una gent molt amable. Nomes una cosa ens va fer passar un petit mal moment, el Mango ben talladet que vam comprar, que quan vam veure el curry i la sal que hi van tirar per sobre vam alucinar... Bonissim pero darrera cada tall de mango hi anava un bon traguinyol d'aigua...
Arribem a Kandy i ja podem copsar amb tan sols 1 minut el caos de ciutat, i aixo que no es la capital. Gent i gent per tots costats, amb tuk-tuks arreu i molt soroll. Despres de caminar i caminar buscant una guesthouse vam trobar-nos amb el que ha sigut i sera el nostre amic i company de viatge durant aquests dies, en Namal, conductor d'un tuk tuk.Ens va portar a una cada particular a dormir d'un matrimoni de metges i a un preu que encara tampoc entenem... baratissim i una casa de la gent rica de la ciutat. abans de venir cap a Sri Lanka haviem contactat amb un guia pero no crec que fem res amb ells, pq de ben segur que no sera com amb ell.
en fi, per no allargar-nos massa, simplement dir-vos que encara no podem creure ni entendre tot els que ens ha passat entre ahir al vespre que vam arribar a Kandy fins ara. Ahir en Namal ens va portar a veure una actuacio de balls tipics de l'illa, i tot i que va ser una mica llarg, vam disfrutar-ho i mes quan despres vam poder fer un te amb unes pastes tipus crepes fetes amb oli de coco bonissimes i a un preu inimaginable, ( 3 tasses de te i 4 pastes aprox. 1euro i mig). Vam anar a sopar a un xines molt bo, i despres de sopar i xerrar molta estona amb el nostre acompanyant vam acabar seient amb 4 homes que ens van convidar a seure amb ells... Tots ells policies... i deu ni do, es van fotre una ampolla de ron, una de brandy, etc pero quan vam veure que ja anaven passat de voltes vam marxar pq en aquests paisos mai sabras com pot actuar la poli... i 'es que mes tard, quan ja erem fora, ens Namal ens va dir, que ja li preguntavem si nosaltres estavem casats!!!jejeje.
Haviem d'anar a dormir aviat pq avui a les 5 del mati ja haviem quedat altre vegada amb ell pq ens volia portar a un lloc molt especial, pero no ens va voler donar detall. Ja ens esperava a la porta de la casa amb 3 pots d'arros bullit... Ara hem de menjar arros??? A les 5 del mati??? Dons no, ens ha portat a un temple budista enorme, on la gent ja comencava a fer cua per entrar. Abans pero registre de bosses i ens registren a nosaltres, cadascun de nosaltres a una cabina, dones amb dones i homes amb homes... Un segon control ens espera i per fi accedim al recinte. Musica budista a tot tall, gent i gent, i noslatres amb un potat d'arros a la ma que no sabiem ni que haviem de fer amb ell. Era per entregar-ho al Buda. Quan han vist a 2 turistes donant arros i flors al buda, ens han cridat i ens han apartat a un moment de la gent del pais. Que passa ara? Doncs us podeu creure que el Buda ens ha fet passar a una sala privada ab ell? No sabiem ni que haviem de fer, ens hem agenollat, amb les mans juntes davant el cap , i apa vinga a pregar!!!! En namal ens deia que mai passa aixo, pq ens els tours turistics ni porten arros ni tampoc hi van aquella hora, i que el Buda s'ha sentit molt agrait per tot aixo. Ha sigut una experiencia increible, i tot i que ja sabeu, tampoc creiem massa amb aquests coses, us podem assegurar que els 2 hem quedat encantats del que hem viscut.
Podeu estar tranquils pq de moment estem en bones mans, es molt bon tiu, i ens ha portat a fer voltes que no fan altres conductors. I la diferencia es que tot i que necessita els diners, no es passa amb els preus com ho fan els altres, nomes demana la voluntat. I us assegurem que els necessita pq avui hem estat dinant a casa seva i encara estem amb els pels de punta nomes de pensar de la manera en que viu ell, la dona i els 2 fills. No haviem vist mai algo semblant, i ja n'hem vist algunes altres d ecases particulars. menjar, menjar i mes menjar. I despres te, mel, etc...
Hem pogut veure tambe l'orfenat dels elefants, i tot i que aixo si que existeix com a tour turistic, nosaltres ho hem fet amb ell i el seu tuk tuk i hem pogut fer coses que els altres no podien fer, com donar el bibero de llet a in elefant, tocar-los, etc. Genial, tot fantastic.
Us podriem explicar moltes mes coses que hem pogut passar amb ell, pero potser aixo s'allargara massa i esta clar que hem de deixar alguna cosa per quan arribem!!!
En fi, us deixem unes quantes fotos!!!!
Noies al carrer
Des del tren cap a Kandy
Paisatge de bon mati
amb en Namal i el paquet d'arros bullit per portar al buda
Noia amb uniforme escolar
donant menjar a un elefant
Donant el bibero a un altre elefant
Un elefantet " petit"
En Namal amb els seus fills
El dinar que ens han preparat a casa en Namal
En fi, vam dir que ja us explicariem el que haviem decidit, i despres de moltes estones pensant-hi i parlant amb un srilankès i un altre srilankès mig italia, i al veure que ens volien colar un gol amb el preu per portar-nos fins a Kandy, vam decidir anar a dormir i l'endemà potser encara canviariem d'opinió i aniriem cap a un altre desti.
Al mati vam voler anar fins l'estacio de busos per mirar horaris cap a Kandy, pero primera sorpresa: no hi ha horaris, els busos surten quan estan plens i aixo tan pot ser 1 h com 3h. En fi, que vam decidir agafar un Tuk-tuk de Negombo a Vegoyonda.Res mes que 45 km amb un tuk-tuk per camins quasi be ni asfaltats, amb vaques, cavalls, carros, motos, camions, etc. Fantastic!!! arribem a Vegoyonda just al moment per agafar el tren cap a Kandy. Al veure el tren , decidim comprar bitllets de 1a classe, pero tampoc existeixen. Ens decantem per la 2a classe, que el nostre tren Regional mes vell de la Renfe es de luxe al seu costat, pq com podeu pensar la 3a classe anava de gom a gom i ni les motxilles hi haguessin cabut. Un viatge tranquil, amb uns paisatges realment fantastics i una gent molt amable. Nomes una cosa ens va fer passar un petit mal moment, el Mango ben talladet que vam comprar, que quan vam veure el curry i la sal que hi van tirar per sobre vam alucinar... Bonissim pero darrera cada tall de mango hi anava un bon traguinyol d'aigua...
Arribem a Kandy i ja podem copsar amb tan sols 1 minut el caos de ciutat, i aixo que no es la capital. Gent i gent per tots costats, amb tuk-tuks arreu i molt soroll. Despres de caminar i caminar buscant una guesthouse vam trobar-nos amb el que ha sigut i sera el nostre amic i company de viatge durant aquests dies, en Namal, conductor d'un tuk tuk.Ens va portar a una cada particular a dormir d'un matrimoni de metges i a un preu que encara tampoc entenem... baratissim i una casa de la gent rica de la ciutat. abans de venir cap a Sri Lanka haviem contactat amb un guia pero no crec que fem res amb ells, pq de ben segur que no sera com amb ell.
en fi, per no allargar-nos massa, simplement dir-vos que encara no podem creure ni entendre tot els que ens ha passat entre ahir al vespre que vam arribar a Kandy fins ara. Ahir en Namal ens va portar a veure una actuacio de balls tipics de l'illa, i tot i que va ser una mica llarg, vam disfrutar-ho i mes quan despres vam poder fer un te amb unes pastes tipus crepes fetes amb oli de coco bonissimes i a un preu inimaginable, ( 3 tasses de te i 4 pastes aprox. 1euro i mig). Vam anar a sopar a un xines molt bo, i despres de sopar i xerrar molta estona amb el nostre acompanyant vam acabar seient amb 4 homes que ens van convidar a seure amb ells... Tots ells policies... i deu ni do, es van fotre una ampolla de ron, una de brandy, etc pero quan vam veure que ja anaven passat de voltes vam marxar pq en aquests paisos mai sabras com pot actuar la poli... i 'es que mes tard, quan ja erem fora, ens Namal ens va dir, que ja li preguntavem si nosaltres estavem casats!!!jejeje.
Haviem d'anar a dormir aviat pq avui a les 5 del mati ja haviem quedat altre vegada amb ell pq ens volia portar a un lloc molt especial, pero no ens va voler donar detall. Ja ens esperava a la porta de la casa amb 3 pots d'arros bullit... Ara hem de menjar arros??? A les 5 del mati??? Dons no, ens ha portat a un temple budista enorme, on la gent ja comencava a fer cua per entrar. Abans pero registre de bosses i ens registren a nosaltres, cadascun de nosaltres a una cabina, dones amb dones i homes amb homes... Un segon control ens espera i per fi accedim al recinte. Musica budista a tot tall, gent i gent, i noslatres amb un potat d'arros a la ma que no sabiem ni que haviem de fer amb ell. Era per entregar-ho al Buda. Quan han vist a 2 turistes donant arros i flors al buda, ens han cridat i ens han apartat a un moment de la gent del pais. Que passa ara? Doncs us podeu creure que el Buda ens ha fet passar a una sala privada ab ell? No sabiem ni que haviem de fer, ens hem agenollat, amb les mans juntes davant el cap , i apa vinga a pregar!!!! En namal ens deia que mai passa aixo, pq ens els tours turistics ni porten arros ni tampoc hi van aquella hora, i que el Buda s'ha sentit molt agrait per tot aixo. Ha sigut una experiencia increible, i tot i que ja sabeu, tampoc creiem massa amb aquests coses, us podem assegurar que els 2 hem quedat encantats del que hem viscut.
Podeu estar tranquils pq de moment estem en bones mans, es molt bon tiu, i ens ha portat a fer voltes que no fan altres conductors. I la diferencia es que tot i que necessita els diners, no es passa amb els preus com ho fan els altres, nomes demana la voluntat. I us assegurem que els necessita pq avui hem estat dinant a casa seva i encara estem amb els pels de punta nomes de pensar de la manera en que viu ell, la dona i els 2 fills. No haviem vist mai algo semblant, i ja n'hem vist algunes altres d ecases particulars. menjar, menjar i mes menjar. I despres te, mel, etc...
Hem pogut veure tambe l'orfenat dels elefants, i tot i que aixo si que existeix com a tour turistic, nosaltres ho hem fet amb ell i el seu tuk tuk i hem pogut fer coses que els altres no podien fer, com donar el bibero de llet a in elefant, tocar-los, etc. Genial, tot fantastic.
Us podriem explicar moltes mes coses que hem pogut passar amb ell, pero potser aixo s'allargara massa i esta clar que hem de deixar alguna cosa per quan arribem!!!
En fi, us deixem unes quantes fotos!!!!
Noies al carrer
Des del tren cap a Kandy
Paisatge de bon mati
amb en Namal i el paquet d'arros bullit per portar al buda
Noia amb uniforme escolar
donant menjar a un elefant
Donant el bibero a un altre elefant
Un elefantet " petit"
En Namal amb els seus fills
El dinar que ens han preparat a casa en Namal
14 d’octubre 2008
Srilanksensations !
( nota: no ens hem tornat lelos. escriurem sense accents ja que en aquests teclats encara no els han posat! )
Ja fa un parell de dies que correm per aquests mons... tot plegat es ben curios.
Potser no podrem posar gaires fotos ja que la conexio no es massa rapida, i aixo que hem entrat en un Internet High Speed, jejejejejeje.
Per que us fem una idea, del que vam passar abans no vam arribar aqui.
Agafem el vol de Girona i que teoricamewnt havia d'anar a Paris. Doncs be, resulta que portavem una mitja hora fent voltes a la torre eiffel i el pilot ens diu que no pot aterrar, que hi ha massa boira. Aixi que aterrariem a L'Ille. No teniem ni idea d'on era aixo, pero eren quasi les deu del mati i el nostre avio sortia de paris a les 14.30h.
Haviem de tornar a paris, abans de les 12.30 per facturar i el cami de l'Ille a Paris amb el bus que ens posava Ryanair eren tres hores. Primer problema.
Una noia molt simpatica ens diu que tenim un TGV que surtia a les 10.30 i nomes tardava una fora a anar directe a Charles de Gaulle. Au som-hi, amb taxi corrents cap a buscar el TGV! Nomes valia 100euros.
Al final tot be. Deu horetes d'avio que es van fer una mica pesadetes i ja esta. Sort que les hostesses les fan treballar i no com les d'iberia que no foten res.... no van parar de passar menjar. semblava un vol amb tot inclos!
Arribem a les 4.30 del mati i ja hi havia una activitat que era massa!!! vam anar fins a negombo ja negociant amb taxites. Avui encara hi som.
La gent es molt agradable, tots ens saluden pel carrer com si ja els coneguessim./ Cap perill de res, de moment. Perill!!! condueixen per l'esquerra i van com bojos!!! avui hem agafat un Tuk-Tuk, una moto de tres rodes amb carcassa... per flipar, passant enmig de camions, vaques, busos i motos, tot a la mateixa hora!! sort que no tenen carnet per punts, ja no en tindrien.
El menjar be, molt be. pero te un problema. es molt i molt picant! sort que ja estavem acostumats al menjar d'en Pere Feixas!!!
Ahir estavem cansats i fins a a tarda no vam sortir. Estem en epoca de monsons i plou, la sort es que plou a la tarda vespre i es pot mig controlar, excepte ahir que encara no ho sabiem i vam quedar ben xops!!!
Vam fer unes cervesetes i a sopar.
Avui hem passat el dia Waikkal, un lloc de platja amb hotels i resorts. Hem fet dia de platja i ho hem passat descansant. Pel cami ja veureu que ens hem trobat....
Ara son les 9 del vespre, i voliem fer una cerveseta pero avui no podem perque es Full Moon. Els budistes un cop al mes, el dia de lluna plena no poden ni beure ni vendre alcohol!!! i nosaltres que hi pintem? pero res que no volen servir-nos, que els poden tancar el bar si els enganxen.
Aquesta tarda hem anat a un bar, voliem prendre algo ja que feia molta calor, i no ens han deixat! si no menges no pots beure, com que no teniem gana, hem marxat cap a un altre. Son una mica complicats.
Au a sopar amb aigua...
QAue vagi be i no patiu, que estem be i ens trobem be. Ara anirem a negociar que fer aquests dies, amb un guia, amb cotxe, amb tren... ja veurem. ens han dit que moure's es una mica dificil per horaris, o sigui que ja us explicarem que hem decidit.
Bona nit des de Sri Lanka, Ceilan, etc. al bell mig de l'indic i esperant no veure mes tsunamis, jeje
Tuk-Tuk per l'esquerra!
Platja de negombo, cel tapat, pero molta xafogor.
Miniesquirolet saltant de l'arbre
PLatja de Waikkal
Sargantaneta d'un metre i mig almenys,i aparentment embarassada.(no volia correr)
Ja fa un parell de dies que correm per aquests mons... tot plegat es ben curios.
Potser no podrem posar gaires fotos ja que la conexio no es massa rapida, i aixo que hem entrat en un Internet High Speed, jejejejejeje.
Per que us fem una idea, del que vam passar abans no vam arribar aqui.
Agafem el vol de Girona i que teoricamewnt havia d'anar a Paris. Doncs be, resulta que portavem una mitja hora fent voltes a la torre eiffel i el pilot ens diu que no pot aterrar, que hi ha massa boira. Aixi que aterrariem a L'Ille. No teniem ni idea d'on era aixo, pero eren quasi les deu del mati i el nostre avio sortia de paris a les 14.30h.
Haviem de tornar a paris, abans de les 12.30 per facturar i el cami de l'Ille a Paris amb el bus que ens posava Ryanair eren tres hores. Primer problema.
Una noia molt simpatica ens diu que tenim un TGV que surtia a les 10.30 i nomes tardava una fora a anar directe a Charles de Gaulle. Au som-hi, amb taxi corrents cap a buscar el TGV! Nomes valia 100euros.
Al final tot be. Deu horetes d'avio que es van fer una mica pesadetes i ja esta. Sort que les hostesses les fan treballar i no com les d'iberia que no foten res.... no van parar de passar menjar. semblava un vol amb tot inclos!
Arribem a les 4.30 del mati i ja hi havia una activitat que era massa!!! vam anar fins a negombo ja negociant amb taxites. Avui encara hi som.
La gent es molt agradable, tots ens saluden pel carrer com si ja els coneguessim./ Cap perill de res, de moment. Perill!!! condueixen per l'esquerra i van com bojos!!! avui hem agafat un Tuk-Tuk, una moto de tres rodes amb carcassa... per flipar, passant enmig de camions, vaques, busos i motos, tot a la mateixa hora!! sort que no tenen carnet per punts, ja no en tindrien.
El menjar be, molt be. pero te un problema. es molt i molt picant! sort que ja estavem acostumats al menjar d'en Pere Feixas!!!
Ahir estavem cansats i fins a a tarda no vam sortir. Estem en epoca de monsons i plou, la sort es que plou a la tarda vespre i es pot mig controlar, excepte ahir que encara no ho sabiem i vam quedar ben xops!!!
Vam fer unes cervesetes i a sopar.
Avui hem passat el dia Waikkal, un lloc de platja amb hotels i resorts. Hem fet dia de platja i ho hem passat descansant. Pel cami ja veureu que ens hem trobat....
Ara son les 9 del vespre, i voliem fer una cerveseta pero avui no podem perque es Full Moon. Els budistes un cop al mes, el dia de lluna plena no poden ni beure ni vendre alcohol!!! i nosaltres que hi pintem? pero res que no volen servir-nos, que els poden tancar el bar si els enganxen.
Aquesta tarda hem anat a un bar, voliem prendre algo ja que feia molta calor, i no ens han deixat! si no menges no pots beure, com que no teniem gana, hem marxat cap a un altre. Son una mica complicats.
Au a sopar amb aigua...
QAue vagi be i no patiu, que estem be i ens trobem be. Ara anirem a negociar que fer aquests dies, amb un guia, amb cotxe, amb tren... ja veurem. ens han dit que moure's es una mica dificil per horaris, o sigui que ja us explicarem que hem decidit.
Bona nit des de Sri Lanka, Ceilan, etc. al bell mig de l'indic i esperant no veure mes tsunamis, jeje
Tuk-Tuk per l'esquerra!
Platja de negombo, cel tapat, pero molta xafogor.
Miniesquirolet saltant de l'arbre
PLatja de Waikkal
Sargantaneta d'un metre i mig almenys,i aparentment embarassada.(no volia correr)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)