Total de visualitzacions de pàgina:

16 d’octubre 2008

SrilankAdventures

Ufff! Quantes coses... Tantes coses us hem d'explicar que no sabem ni per on començar.

En fi, vam dir que ja us explicariem el que haviem decidit, i despres de moltes estones pensant-hi i parlant amb un srilankès i un altre srilankès mig italia, i al veure que ens volien colar un gol amb el preu per portar-nos fins a Kandy, vam decidir anar a dormir i l'endemà potser encara canviariem d'opinió i aniriem cap a un altre desti.

Al mati vam voler anar fins l'estacio de busos per mirar horaris cap a Kandy, pero primera sorpresa: no hi ha horaris, els busos surten quan estan plens i aixo tan pot ser 1 h com 3h. En fi, que vam decidir agafar un Tuk-tuk de Negombo a Vegoyonda.Res mes que 45 km amb un tuk-tuk per camins quasi be ni asfaltats, amb vaques, cavalls, carros, motos, camions, etc. Fantastic!!! arribem a Vegoyonda just al moment per agafar el tren cap a Kandy. Al veure el tren , decidim comprar bitllets de 1a classe, pero tampoc existeixen. Ens decantem per la 2a classe, que el nostre tren Regional mes vell de la Renfe es de luxe al seu costat, pq com podeu pensar la 3a classe anava de gom a gom i ni les motxilles hi haguessin cabut. Un viatge tranquil, amb uns paisatges realment fantastics i una gent molt amable. Nomes una cosa ens va fer passar un petit mal moment, el Mango ben talladet que vam comprar, que quan vam veure el curry i la sal que hi van tirar per sobre vam alucinar... Bonissim pero darrera cada tall de mango hi anava un bon traguinyol d'aigua...

Arribem a Kandy i ja podem copsar amb tan sols 1 minut el caos de ciutat, i aixo que no es la capital. Gent i gent per tots costats, amb tuk-tuks arreu i molt soroll. Despres de caminar i caminar buscant una guesthouse vam trobar-nos amb el que ha sigut i sera el nostre amic i company de viatge durant aquests dies, en Namal, conductor d'un tuk tuk.Ens va portar a una cada particular a dormir d'un matrimoni de metges i a un preu que encara tampoc entenem... baratissim i una casa de la gent rica de la ciutat. abans de venir cap a Sri Lanka haviem contactat amb un guia pero no crec que fem res amb ells, pq de ben segur que no sera com amb ell.

en fi, per no allargar-nos massa, simplement dir-vos que encara no podem creure ni entendre tot els que ens ha passat entre ahir al vespre que vam arribar a Kandy fins ara. Ahir en Namal ens va portar a veure una actuacio de balls tipics de l'illa, i tot i que va ser una mica llarg, vam disfrutar-ho i mes quan despres vam poder fer un te amb unes pastes tipus crepes fetes amb oli de coco bonissimes i a un preu inimaginable, ( 3 tasses de te i 4 pastes aprox. 1euro i mig). Vam anar a sopar a un xines molt bo, i despres de sopar i xerrar molta estona amb el nostre acompanyant vam acabar seient amb 4 homes que ens van convidar a seure amb ells... Tots ells policies... i deu ni do, es van fotre una ampolla de ron, una de brandy, etc pero quan vam veure que ja anaven passat de voltes vam marxar pq en aquests paisos mai sabras com pot actuar la poli... i 'es que mes tard, quan ja erem fora, ens Namal ens va dir, que ja li preguntavem si nosaltres estavem casats!!!jejeje.

Haviem d'anar a dormir aviat pq avui a les 5 del mati ja haviem quedat altre vegada amb ell pq ens volia portar a un lloc molt especial, pero no ens va voler donar detall. Ja ens esperava a la porta de la casa amb 3 pots d'arros bullit... Ara hem de menjar arros??? A les 5 del mati??? Dons no, ens ha portat a un temple budista enorme, on la gent ja comencava a fer cua per entrar. Abans pero registre de bosses i ens registren a nosaltres, cadascun de nosaltres a una cabina, dones amb dones i homes amb homes... Un segon control ens espera i per fi accedim al recinte. Musica budista a tot tall, gent i gent, i noslatres amb un potat d'arros a la ma que no sabiem ni que haviem de fer amb ell. Era per entregar-ho al Buda. Quan han vist a 2 turistes donant arros i flors al buda, ens han cridat i ens han apartat a un moment de la gent del pais. Que passa ara? Doncs us podeu creure que el Buda ens ha fet passar a una sala privada ab ell? No sabiem ni que haviem de fer, ens hem agenollat, amb les mans juntes davant el cap , i apa vinga a pregar!!!! En namal ens deia que mai passa aixo, pq ens els tours turistics ni porten arros ni tampoc hi van aquella hora, i que el Buda s'ha sentit molt agrait per tot aixo. Ha sigut una experiencia increible, i tot i que ja sabeu, tampoc creiem massa amb aquests coses, us podem assegurar que els 2 hem quedat encantats del que hem viscut.

Podeu estar tranquils pq de moment estem en bones mans, es molt bon tiu, i ens ha portat a fer voltes que no fan altres conductors. I la diferencia es que tot i que necessita els diners, no es passa amb els preus com ho fan els altres, nomes demana la voluntat. I us assegurem que els necessita pq avui hem estat dinant a casa seva i encara estem amb els pels de punta nomes de pensar de la manera en que viu ell, la dona i els 2 fills. No haviem vist mai algo semblant, i ja n'hem vist algunes altres d ecases particulars. menjar, menjar i mes menjar. I despres te, mel, etc...

Hem pogut veure tambe l'orfenat dels elefants, i tot i que aixo si que existeix com a tour turistic, nosaltres ho hem fet amb ell i el seu tuk tuk i hem pogut fer coses que els altres no podien fer, com donar el bibero de llet a in elefant, tocar-los, etc. Genial, tot fantastic.

Us podriem explicar moltes mes coses que hem pogut passar amb ell, pero potser aixo s'allargara massa i esta clar que hem de deixar alguna cosa per quan arribem!!!

En fi, us deixem unes quantes fotos!!!!


Noies al carrer



Des del tren cap a Kandy


Paisatge de bon mati


amb en Namal i el paquet d'arros bullit per portar al buda


Noia amb uniforme escolar


donant menjar a un elefant


Donant el bibero a un altre elefant


Un elefantet " petit"


En Namal amb els seus fills


El dinar que ens han preparat a casa en Namal

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola!! Som la Susanna i la Loli que estem treballant com boges i morint-nos d'enveja al veure aquestes fotos. Que guay! I sobretot que guay que hagiu trobat aquest tiu tan enrotllat, així que a aprofitar-ho al màxim i a gaudir de cada aventura!! Fins aviat! Molts records i petons de part del proletariat que està mort de fàstic currant i currant.

Esther Feixas ha dit...

Hola!!Que xules que són les fotos, i quants elefants que hi ha....A veure si hem compreu un vestit d'aquests!!jeje!!
Així que us vareu posar a les botes amb les creps i els tes!!Quina enveja que feu!!En David diu que l'hi portis un tuk tuk, per ell!jeje!seguiu disfrutant del viatge!Records d'en Milú!I no menjeu gaire, eh?je je

Ingrid ha dit...

Només puc dir una cosa: OH!!!!!! l AVERITAT ÉS QUE ELS VOSTRES VIATGES A ASIA NO TENEN RES AVEURE AMB ELS MEUS!!
Jo vaig a les grans metropolis i vosaltres a la part més... rural.
(Em feu enveja)

Anònim ha dit...

Ja, Ja, ja, m'haura agradat veure-hos la cara quan us han fet pregar davant de Buda! Quina enveja, de totes formes. Els nens de Namal són una cucada. I a en Marc, que fa pràctiques de donar biberons als elefants, no és el mateix amb els nens!!

L' Adrià també ha vist les fotos.

Records i petons

Susanna

Anònim ha dit...

hola nois!quin començament de vacances mes guai que esteu tinguent. Les fotos son xulissimes.
Heu tingut molta sort de trobar aquest tio, sembla que es legal.
Aqui a figueres tot igual, la mateixa rutina de sempre.Bueno cuideu-vos molt i fins el proxim relat. ADEU.esterita