little england?

Hola empordanesos...

feia dies que estavem desconectats!

A Kandy vam quedar amb un paio que vam coneixer a traves d'un blog d'internet. El vam trucar i l'endema mateix ja marxavem cap a Nuwara Eliya.

Al cap de poques hores, ens endisem dins una boira que semblava que arribavem a anglaterra. I feia fred!
Pujant per les muntanyes ens parem a una plantacio de te inmensa. Aquesta er impressionant de gran. El te bonissim,ja mirarem de que el proveu...

Finalment a migdia, amb pluja, boira i fred arribema a dalt. 2000m,i un fred que pela!

En Blacky, el nostre guia i conductor ens porta a la Guesthouse,una antiga casa colonial anglesa i es que estavem al poble on havien viscut els anglesos abans que els fotessin fora... la caseta era molt maca, i fins i tot teniem llar de foc a l'habitacio. Fotia un fred i una humitat que millor no saber-ho.

Sopem alla. amb la gent. tots molt agradables i acseguim saber moltes coses d'aquest pais. Compartim una ampolla d'arrak , licor de coco, per entrar en calor, i xerra que xerra.

l'endema al mati, marxem cap a Ella. Un poblet molt petito enmig demuntanyes,pero ja nmes a 1200m.o sigui, menys fred.

Nomes arribar i arribar a la Guesthouse, ens enfilem al little adam's Peak, una muntanyeta per fer practiques per l'endema.

al vespre, sorpresa! en Blacky ens havia preparat el sopar. uns plats tipcs, picantets pero molt bons. vam tenir ocasio de veure com es cuinava amb tanta especie.

Despres de sopar, mes arrak i prenem a jugaral caram, una especie de billar amb fitxes d'aqui. En Blacky comenssa a fer jocs de magia, pero els hi enganxem quasi tots...

Dijous al mati, comencem a enfilar-noa al Ella's Rock. Un pedragot impressionant que sort que hi pujavem per darrera per que sino seria escalar! dues hores de pujada muntanya amunt. treient el fetge per la boca, pero hi vam arribar! ja veure les fotos, algun dia...

A la tarda, per desncarcarar-nos,massatge Ayurvedic. Molt i mot be.

Sopar, una miqueta d'arrak i a dormir, que estavem planxats.

avui, hem marxat deixant totes les muntanyes enrera i molts bons records dels dies passats. Finalment seguint els consells d'en blacky, hem arribat a Unawatuna. Un poble petit al sud de l'illa, i pelque hem pogut veure de moment tot i ja comenssava a fosquejar, amb unes platges on segurament ens hi passarem bones estones...

No oblidem pero, que estem a la zona del tsunami. i avui mateix hem pogut compartir uns moments amb un pare de familia que aquell dia va perdre el seu fill petit que jugava davant de casa. es el propietari d'una guesthouse que el va enganxar de ple. No va morir cap turista ja que van correr cap a dalt.l'edifici va aguantar.
Ningu els va advertir que el nen estava jugant fora.

Actualment tot esta bastant arreglat pero encara es pot veure restes de coses que s'han abandonat.

Aquest ordinador va molt be pero no llegeix la targeta de la camera i per tant us torneu a quedar sense fotos, que son moltes i mlt maques... apa, anem a suar una mica i a menjar peixito!!!

Nota: les fotos les hem posat a posteriori, un cop hem eliminat el ditxós virus que havia entrat a la targeta de la càmera!

Aqui les teniu, pels que us connecteu més tard, jeje.