Salvador és la tercera ciutat mes gran de Brasil i on es pot veure clarament la descendencia dels esclaus africans. Aqui majoritariament la població és negre, pero negre negre de debo. Si, hi ha de tot, pero es amb la primera sensacio que un es queda en aquest ciutat. La primera nit la vam passar a una pousada molt agradable i més agradable ha sigut l-ésmorzar, ells en diuen café de mahna i és per posar-te les botes de suc de fruita, pastissets i més i més fruita. Boníssim!!!!
Ara ja estem al Pelourinho, el centre de la festa, del capoeira i de la música. entre la calor que fa i les pujades i baixades que fa aquesat zona, no parem de suar en tot el dia. Hi ha tant desnivell que fins i tot i hi ha un teleféric per anar dúna punta a l´altre: encara no l´hem agafat. Ara hi anirem... pel preu que té val la pena. 0,05 Reais, o sigui, ara dividiu per 2,45 i ja teniu en euros!!! millor no caminar gaires pujadetes, no?
El terra és adoquinat pero fet amb mala llet, posades les pedretes de canto si fa falta. Et queden els peus...
Encara no son les 6 i ja es fosc. Tenim una diferencia horaria de 4h, pero a les 5h del mati ja es ben clar. (sabem escriure, pero aquest ordinador no té accents oberts!!! )
Us deixem, que anem a fer algun suc fresquet, o alguna caipirinha!!! Fins viat!
Les tipiques senyoretes Bahianes... per cobrar amb les fotos.
La Sandra acalorada al Pelourinho
En Marc com sempre: fent el pallasso
Així tallen els cabells per aquí, apreneu-ne perruqueretes!
