Cap a casa!!!

Ja tornant cap a casa per l'Autopista, fem una paradeta a l'hora de dinar a Toulouse. Com es nota que estem al sud!!! aquí ja torna a haver-hi de tot i de tots colors! No té pinta de ser una ciutat gaire segura. Som a migdia i es veuen unes pintes pel carrer... Ara, de comerços i botigues... per triar i remenar. És inmens!!!

De tonada cap a casa, fem una altra paradeta a Leucate. Més que res per contrastar el que portavem dient tot el viatge.... quines ostres seran millors??? ara provem les del mediterràni, però farts de cotxe, les comprem i al vespre en les menjarem a casa.

Definitivament, aquestes són més salades, menys plenes i menys gustoses. Però també més baratetes!
Potser no són tant gustoses, però deixant passar uns dies, quan fagi temps que no les tastem, segur que les trobem bones com el primer dia. I Leucate està a 50 minuts de casa; tot un luxe.

Final del viatge. Ara a pensar en el següent!!!!

de tirada fins a Limoges

Sortim a mig matí de Le Mans, però això sí; passant pel famós circuit des les 24h i pels carrers i carreteres adaptades per la cursa. No podiem passar per aquí sense fer-ho.


Anem direcció a Tours. Una ciutat que no en sabiem res de res, però que ens va agradar molt més que moltes d'altres que tenen més anomenada. Té un casc antic bastant autèntic, amb unes places plenes de bars i de gent. Per ser al migdia hi ha molt d'ambient!



Tours:








Direcció a Limoges, hi arribem al capvespre. Busquem el nostre Etap, ja que a cada ciutat n'hi un. Ara ja ens hi hem acostumat, seria el que se'n diu... "bueno, bonito y barato"
Limoges no té res d'especial però aquesta nit la passarem aqui. Preguntant preguntant, arribem a un restaurant dels bons. Le Chalet. Aquest el recomanem per tothom qui passi per Limoges. Està d'allò més bé. Plats casolans i refinats, amb una carta de vins que fa por. Simplement excel.lent.

I ara una copeta en celleret ple de vins! per rematar el dia...

Mont Saint Michel

Avui si que ja estavem preparats per veure molts xinesos amb càmeres; el que ja no comptavem era veure escoles, viatges de l'Imserso, i uns quants espanyolets, jeje. aquests se'ls veu d'una hora lluny, més que res perquè són una mica escandalosos... només una mica.

El poblet està força bé; s'havia de veure. Però una vegada vist, no crec que sigui dels llocs on tornaries. Voliem veure la pujada de la marea però no seria marea alta
fins a les 18h, i la veritat, tanta estona envoltats de tants "guirufos" podia ser esgotador.








Marxem i fem camí fins a la Normandia. El paisatge ja canvia, ja no és el mateix. Potser més amunt sí però nosaltres només arribem a Caen i la costa del desembarc. Hi ha moltes restes militars convertides en museu, però la zona tampoc té res més d'especial que la pròpia història. No li sabem trobar l'encant, i ... cada vegada fa més fred.
Decidim no pujar més i anem fent kilòmetres de baixada; en fem uns quants i arribem a Le Mans. Aquí hi fem nit. Curiositat... anem a un Etap k està ple, però el Garçon de la porta fa una trucada i ens diu que podem anar a un Hotel de 4* al mateix preu que l'Etap, a 38€ ! semblava una estafa però no, era veritat! quines coses.

Le Mans està tot potes enlaire, estant muntant el tranvia i la tene una mica liada. És dijous al vespre i no hi ha gaire ambient. Feina a trobar algun restaurant, però al final podem sopar. Demà continuarem baixat.

Avui fins a Saint Maló

Marxem de Perros-Guirec i anem direcció a Saint Maló. Però abans com sempre anem fent paradetes a d'altres llocs. Ahir ens vam deixar una tros de costa que en diuen Costa del Granit rosa, curiositats de les pedres.





Una mica més endavant arribem a Dinan. No en sabiem res d'aquest lloc, però ens va encantar. Un poblet que conservava l'encant antic amb barreja de modernisme. I a la banda del riu (aigua per aquí no en falta), un lloc ideal per sopar-hi, tot i que no ho vam fer.










Així que agafem el cotxe, el nostre company inseparable d'aquests dies i ja tornem a anar cap a la costa. Pel camí ens tobem amb paisatges com el d'aquesta foto. Mira que ho hem vist vegades, però la reculada de les marees no ens deixa indiferents, aquí són molts metres. De camí a Saint Maló, anem fins a Cancale; lloc de recollida d'ostres de la Bretanya. Les tornem a probar, i... creiem que aquestes són millors, almenys no tant salades com les del mediterrani.







Continuem ja fins a saint Maló. Mirarem d'anar-hi ràpid, més que res per no arribar-hi de nit. Avui sabiem que ens trobariem amb una massa turistica considerable, cosa que ens feia pensar que dormir seria car. així que busquem uns dels hotels Etap per allà. El trobem i dormim per uns 35€, això a França és un luxe, però perquè pagar més?

Deixem les coses i ens anem cap al centre històric, tot i que suposàvem que no seriem els únics, tampoc esperavem trobar tanta gent... i no és dia de mercat!

Està bé, poble de pedra tot enmurallat, amb poques cases i molts,moltíiiissssims restaurants. Ara a tots quasi que fan el mateix: "Moules avec frites i galettes bretonnes", o sigui que la especialitat és musclos a la marinera o al vapor, tal i fot, sempre que hi hagi mantega clar, aquesta n'èsla base i no pas el musclo, i el seu acompanyat inseparable,les papates fregides, vaja, la combinació perfecte, la de tota la vida.
Galettes Bretonnes: una espècie de crèpe amb farina de blat de moro negre, amb el que vulguis a dins ( formatge, pernil, etc...) principalment salat. S'havia de probar; no està malament, però és per acabar amb la panxa com una pilota. Això sí si fas menú de postres et donen crêpe. Vam trobar que era el postre ideal per fer baixar la galette, no podia haver-hi res millor. ( primer una massa salada, i després una de dolça, Visca el règim).
Per nassos després de sopar vam anar a fer una cerveseta a veure si baixava unamica tot plegat. Sorpresa! entrem en un bar i ... fan el Barça! Champions League, i precisament amb el Lyon. Vam pensar de no cridar gaire ja que vés a saber aquests francesos si serien gaire forofos... El millor és que el Barça fa tres gols i cada vegada més contents! Resulta que són culés! bé potser culés culés, no, però antilyonesos potser si... Al final veiem que el que miraven era jugar l'Henry. Ho vam veure ja que va marcar el quart gol!.

Alguna foto de Saint Maló:


Posta de sol desde les muralles de saint Maló


El de sota ésuna canó.... malpensats!!!


La famosa Galette... sembla una mica empalagosa no?

Anar fent ruta cap al nord.

Ens aixequem aviat. Avui només farem costa i poblets petits a veure què trobem. Comencem a fer ruta. Passem per uns quant poblets de tota la costa, però la idea ja és arribar avui mateix a la costa nord. Ja veurem com ho fem. Aquí posem alguna foto del que hem anat veient.


Paissatge des d'un pont de la carretera. La Fôret





Baixant del cap de raz. Que al final no hi vam anar. Aqui fan pagar per tot!





Fent un dels nostres picnics.





La Sandra, reposant per veure la pujada de la marea a Paimpol. Aqui el port el tanquen amb comportes per evitar quedar-se sense aigua. Tot un ingeni


L'hotel de Perros-Guirec. Aqui vam dormir en una espècie de Chateau a la vora del mar. Una mica car, però va valer la pena.


L'hotel

Ja comencem a fer viatge per la Bretanya

Dilluns matí. Avui ja hi molta activitat pels carrers de la Rochelle, Au francesets, a treballar que ja és dilluns! Comencem a conduir cap a la Bretanya. Primera parada abans de començar; un bon esmorzar a Nantes i a comprar una miqueta.




La ciutat és freda, comença a fer fred, i nosaltres ja ho comencem a notar. portarem prou roba d'abric??? comencem a pensar que no.

A mig dia ja anem cap a la costa. Fem parada a a La Baule i Saint-Nazarie. Que bé, ja tornem a veure el mar i ens hi recreem...però no és el mateix. Aquí hi fa fred!!! continuem cap a Carnac i la península de Quiberon. A mitja tarda tenim gana i probem unes ostretes de l'atlàntic. La discusió ja està servida, i també ho comentavem amb els de l'Empordà; Quines ostres són més bones??? les del mediterrà o les de l'Atlàntic??? ja tenim un propòsit gastronòmic: Intentar saber quines ens agraden més.

També passem per Carnac, on haviem llegit que hi havia una espècie de poblat megalític. Quina passada! un munt de pedres en mig d'un camp! ... marxem depressa, jeje
Aquest dia no sabem on anirem, comencem a buscar i al final acabem a Concarneau, un poblet bonic, però ja era de nit i, com que aquests francesos ho fan tot tan aviat, tenim feina a sopar; per no parlar de l'hotel. Acabem dormint en un Etap, una cadena d'hotels de carretera que està prou bé. Acabem descobrint que és una bona manera de dormir bé i baratet, jeje. Repetirem l'experiència.

Aquí deixem algunes fotos d'aquest dia.


Platja de La Baule


Batz sur mer


Camí cap a le croisic. Tots els musclos al decobert! Efectes de la marea


... més fectes. Aqui la oscil.lació és important.

La Rochelle

Sortim a mig matí d'Arcachon i ja anem pujant pel mapa. Els dinars els solem fer a la carretera. Agafem embotit i quatre tomates, comprem pa, que el tenen prou bo i qualsevol ombreta és bona per fer un Picnic. Tampoc et miren tant estrany, aquests gabatxos ja hi estant acostumats; potser ho van inventar ells?

Anem amb el GPS i li marquem Rochefort. Però en paguem la novatada... Després d'unes dues hores conduint i passant per unes carreteres que ni perdut les trobes, arribem a un Rochefort d'uns 23 habitants! com a molt 24.I és que aquests collons de francesos tenen dues dotzenes de Rocheforts per tot el país i la Rosita del GPS ha triat aquest! Total que recifiquem ruta i ara millor li marquem al mapa allà on volem anar i no fent una busqueda per nom, més que res per no tornar-la a liar!.

Passem pel Rochefort que buscàvem i seguim cap a la Rochelle, que ens havien dit que era molt maco.

El problema el tenim amb el cotxe. Està una mica sec de suc, i haurem de parar a repostar. Li diem a la rosita que ens hi porti. Sorpresa! cap de setmana, diumenge.i aquí no treballen a les gasolineres; totes automàtiques. Provem la targeta, però al no tenir Xip, no l'accepta. Au, a buscar-ne una altra, però l'agulla continua baixant... arribem a una altra, i el mateix!!! aquí sense xip no hi ha gasoil!!! Ja estàvem una mica negres ja que pocs quilòmetres més podriem fer. Sort que a la següent que probem, i que tampoc funcionava la Visa, un paio accepta a posar-nos suc amb la seva targeta, i nosaltres li donem en efectiu. Buffff, ja ens veiem dormint a la gasolinera...

Arribem a la Rochelle. Poble costaner, enmurallat i també amb molt d'ambient. El port és interior a les muralles, tot plegat ben curiós. Aquí són molt afeccionats al Rugby, a tots els bars en miren...

Cap a la Bretanya Fancesa!

Enllaç a googlemaps per veure el detall del viatge


Una altre setmaneta de vancances que voliem aprofitar, i és que si no ho fem ara... quan ho farem??? Una vegada una persona de seny ens deia: a mi em fa gràcia la gent que diu que quan es jubili viatjarà. i precisament, si no has fet mai, ho faràs després??? nosaltres, per si de cas, ja ho fem ara. Aixi que ja estarà fet.






Sortim dissabte 15 direcció a Bordeaux, fent picnic pel camí. Una ciutat molt maca, no l'imaginavem així. Tot i no tenir mar, el riu li dona un encant especial. Fa calor i tothom és pels carrers. Multicultural com tot frança. Xinesos, negres, "cafès amb llet", grocs... i un parell de catalans. Dissabte tarda i un ambient pels carrers que acaba angoixant... Ens hi estem una estoneta i decidim anar cap a la costa. Serà que sense mar no passem?

Final de ruta per avui; ja hem fet prous kilòmetres. Ens quedem a Arcachon. Poblet pescador que ja és un centre turístic de cap de setmana. Aquí també tenen ostres, així que les provem, com no?


Mirant el vi que veuriem avui?


Bordeaux


Passeig d'Arcachon