ZonaUns parell de dies de vacances endarrerits del 2008, han servit per poder-nos escapar un cap de setmana llarg ( 4 dies ) a terres basques.
Com ja sabeu, no solem fer viatges massa "culturals", així que de monuments, esglesies i museus, ben pocs, per no dir cap. Bé de museus si, un; però per fora. Va ser a Bilbao, el conegut Guggenheim. És maco, almenys per fora, per dins potser també, però queda per més endavant...
Marxem dijous matí direcció a Bilbao, passant per França. 6 horetes de res i ens hi plantem. Ja teníem ganes de provar aquells pinxitos que tant caracteritzen el País Basc. Al vespre, i un cop instal.lats en ple casc antic, pràcticament en una de "las siete calles", comencem a inspeccionar el terreny i de seguida ens adonem que ni punt de comparació amb Donosti, Pamplona o el mateix Logronyo. Els pintxitos que trobem, que ja costa al ser dijous, són molt d'entrepà. No ens acaba de convèncer però com que també estem cansats de cotxe, mengem qualsevol cosa i anem a dormir aviat, que a banda d'això, estem ja una mica farts del famós xiri-miri, que et deixa xop!
Divendres matí caminem per riu, i encara plou... arribem fins al Guggenheim i fem la intenció d'entrar-hi, però decidim que... potser més tard, que ja és hora de menjar alguna cosa i no hem localitzat la zona. Ens movem per Abando, que està just a l'altra banda de riu del casc antic. Zona comercial però trobem un carreró ple de
petits bars amb uns Pintxos molt elaborats. Boníssims ... però com dèiem, res a veure amb el que estàvem acostumats del Nord fins ara, i menys encara del sud. Aquí són molt més treballats, d'artesania gastronòmica! Però hem disfrutat moltíssim.
>
Com no, ens topem de cara amb una manifestació per alguna cosa de partits polítics... sempre l'estant liant. Al vespre, més pinxitos i més vi i fins les tantes!.
Dissabte, ja tips de donar voltes per Bilbao, i veient que tothom ens truca alertant-nos del temporal que fa a prop del mar, nosaltres cap allà! Arribem fins a Castro-Urdiales, ja a Cantàbria, per veure aquesta fúria de Cantàbric. Sort que deien que ja estava més calmat, perquè deu ni do quines onadetes....
Tot seguit, cotxe cap a Vitòria, que ens feia gràcia anar-hi ja que no hi havíem estat mai. Ens va agradar, potser més i tot que Bilbao. Ara, fotia un fred que pela! quina diferència... per la carretera avisos de neu i tot!
Mengem qualsevol cosa i voltem una mica per la City i fer alguns vins per entrar en calor.Al vespre, qui millor que ens recomani un bon restaurant que un municipal! Aquests viuen molt bé. Tenim ganes d'un asador tipus cordero asado, cochinillo o alguna cosa per l'estil. Sabiem que no estàvem a la zona ideal, però en algun lloc ho havíem vist.
De visita cultural, aquí n'hi ha una! Una exposició gratuïta d'en Tintín!!!
Ens recomanen una sidreria que déu n'hi do! de categoria... El paio havia guanyat premis i tot amb els seus pinxitos. Avui però res de tapes, el que hem dit, un cochinillo i un xaiet, que estàven boníssims... i el postre també! Gelat de formatge. El sopar, extraordinari, hem pagat però valia la pena.
L'endemà al matí ja marxem cap a casa, però amb la mala sort que pel camí només fan que indicar Logroyo, Logronyo... i clar, ens en fan entrar ganes i hi parem, quin remei! I apa a fer les últimes tapetes. Aquí, a la calle Laurel, ja són com les que deiem, els nostres estimats pimientos, morcillita, chistorrilla, xampis etc...
A migdia tocat, carretera i manta i cap a Figueres falta gent, que ja estem una mica farts d'aigua...
Un cap de setmana llarg, pero curt a la vegada. Tot i aixi sempre va be fugir i desconnectar de la rutina que ens envolta durant la setmana....
Ara a decidir on fem la propera sortida.
