Proper destí: Madagascar

Ja marxem cap a Madagascar. És un viatge que tenia ganes de fer-lo feia ja un parell d’anys, però, bàsicament per motius de salut, sempre acabàvem buscant un destí més proper, més segur per la meva panxa. Però aquest any ens hem decidit. Finalment marxem a l’anomenada Illa vermella de l’Índic el 9 de setembre amb un vol de París a la capital, Antananarivo o Tana com l’anomenen els malgaixos.

A causa del seu aïllament durant milers d’ anys, centenars d’espècies endèmiques han
trobat el seu lloc en aquesta fabulosa illa, la quarta més gran del món. Entre aquesta varietat d’espècies destaquen dos dels símbols malgaixos: el lèmur i el Baobab.

Aquesta illa no és únicament una illa marcada pels seus canvis històrics i econòmics, sinó que és la varietat dels seus paisatges i cultures que la converteixen en un veritable paradís. Mosaic de paisatges únics: des de les grans extensions d’arrossars, boscos tropicals humits, paisatges càrstics com els tsingy , altres zones més pobres i àrides, on perviu la vida més autèntica, i les platges i els seus esculls. De tota manera, abans l’illa era verda i ara és vermella a causa d’una gran desforestació, i malgrat els esforços en preservar els seus boscos originals, sembla una qüestió imparable.

A principis del segle XX, els boscos originals encara cobrien el 90% de la superfície de Madagascar. A la segona meitat del segle passat, es va talar més del 50% del bosc que s’estenia a l’est de l’illa i aquest fenomen segueix a un ritme insostenible. La població s’ha triplicat en pocs anys i han anat substituint les extensions de boscos per grans extensions de plantacions d’arròs, cafè, espècies.... Lentament i discretament també van sorgint les primeres manifestacions d’infraestructures turístiques en algunes de les seves illes i poblacions costaneres. Tots els ecosistemes forestals de l’illa estan amenaçats i pot suposar l’extinció d’espècies i animals únics. Per sort, algun d’ells es preserven sota la figura dels parcs nacionals, reserves naturals i reserves especials, cada vegada més nombroses, amb l’esperança de poder conservar aquests paisatges singulars.

La ruta que farem no està massa clara. Arribarem a la capital i des d’allà anirem voltant pel país, atenent-nos a les dificultats que presenta el país en quan a infraestructures viàries. Sabem que és complicat desplaçar-se, sabem que les distàncies es poden fer eternes, sabem que els mitjans de transport són molt bàsics, però sens dubte que des del primer dia intentarem adaptar-nos a l’estil de vida malgaix i no oblidar la seva filosofia de vida, el mora-mora, que significa a poc a poc, a poc a poc. Que per alguna cosa són vacances!