Els nostres darrers viatges

Algun video...

2011-10-20T22:51:00.001+02:00

Per dificultat en les connexions, no havíem pogut penjar cap vídeo; aquí en teniu algun.

La carretera principal del país (RN7)

Alguns lèmurs "Cua anellada":

Tornant cap a casa...

2011-10-03T22:10:00.000+02:00

Ja tornem.

Fins aviat!

Curiositats d'aquest pais...

2011-10-01T22:08:00.000+02:00

Fa dies que hem anat fent aquest post i fins ara no l'hem publicat.

Es tracta de un seguit de reculls escrits de fets quotidians de la vida d'aqui que ens hem anat trobant dia a dia i que per nosaltres no deixen de ser curiosos: aqui en teniu un recull:

- El bitllet mes gran, de 10.000 Aryary equival a poc mes de 3 euros... feu calculs de la carretada de bitllets que portes per no res.
- La gent pixa quan li entra, sigui on sigui, mascle o femella... sense manies. sembla Barraques de Figueres!
- Tothom treballa; i a tota hora; del mes gran al mes petit, sobretot al camp; els nens també.
- Estem tips de veure dones donant el pit pel carrer; com aquell que menja un entrepa!
- Els cotxes que a França no volen, venen cap aquí.
- L'espera als restaurants és eterna; aquí s'aplica el que ells diuen "mora-mora" a poc a poc. Et pots esperar hora i mitja per una amanida i un tall de carn.
- La premsa, fora de la capital, sempre l'hem trobada amb dos dies de retard.
- Novetats musicals, el que aquí escoltàvem els anys 80
- Els matalassos d'escuma és la novetat. Els venen a tot arreu especialment en venda al carrer.
- Tots els productes electrònics vénen de la Xina amb marques blanques de productes de marca nostres.
- La majoria de productes alimentaris empaquetats ( galetes, sucs, etc... ) venen de Pakistan, i països d'aquest estil. Són còpies de productes nostres fets a països àrabs.
-Els carrers dels pobles són com un gran mercat.

En general, és com si tornéssim a reviure professions, jocs infantils, i estils de vida de fa 70 anys aquí. Això si, amb mòbil a la butxaca. Això no falla.

L'Illa petita de l'illa gran

2011-09-30T15:07:00.017+02:00

Gaires coses a dir no tenim; estem molt i molt relaxats... Fa una setmana vam arribar a aquesta illa amb la intencio de quedar-nos-hi uns tres dies, i aqui estem encara. I ens hi quedarem fins quatre hores abans d'agafar l'avio de tornada. aixi de be si esta.

Ile aux Nates es formidable...

Ara hem fet les vacances que tothom busca; no fer res i jaure! estem en una illa petita que està al costat de Ille Sainte Marie. S'hi arriba amb piragua i prou. Està envoltada per una barrera coralina que li dona unes aigues molt clares i molt tranquil.les. és per això que l'hotel pot estar sobre l'aigua. Les onades estan a centenars de metres i no arriben a la costa.
El perímetre de l'illa és de 7Km i l'hem fet dues vegades: Amb Caiac i a peu.

Relax, això és el que em fet aquí. I pel que hem vist, molts ho acabem fent... ens hem anat trobant gent que hem vist pel pais.

Hem fet submarisme i la Sandra ja ha fet el seu primer bateig! semblava que no ho volia ni probar i ara li ha encantat
Hem anat a veure balenes, ja que passen pel canal entre madagascar i Sainte Marie a aquesta època, fent el seu viatge de 5000km fins l'antàrtida.

Ens estem fent un tip de menjar…. De tot i molt bo.

Ara ja no escriurem mes ja que aqui no tenim internet i hem d’anar a la illa del costat per fer-ho. Hi hem d’anar amb piragua.

Venda a la carretera de verdures

salt de les balenes

Transport Urgent per carretera

Tren de rentat i bugaderia

carrer principal camí de Tana

Terrasseta de l'habitació de l'hotel a Ile aux Nates. L'habitació val 20€ al dia...

Platges d'Ile aux Nates

Hotel fent-se de nit

Pica pedres a Sainte Marie

Qui deia que no haviem tastat la llagosta! Aquestes dues amb acompanyament i tot uns 8 euros.

En "NAT" de Bernat Pescaire.... un nen que a les 6 del matí ja pescava gambetes

Sense paraules....

Un restaurant de platja. La llei de costes no ha arribat!

cotxet de nen petit

L'avió per vols interns

vistes de la barrera de corall

"caçant" balenes...

Fent submarinisme...

El bateig!

De nou a l'estacio base...

2011-09-21T18:14:00.003+02:00

Tornem a estar una nit mes a Antsirabe. Despres d'haver baixat cap a l'oest, tornem a estar aqui per continuar el viatge cap al nord-est.

Encara no haviem tastat la calor, pero ja l'hem pogut notar.... i de quina manera! ja anem tirant de la roba bruta.... o sigui, la menys bruta passa ser la neta! tot comença a fer una mica de pudor pero nomes ho notem nosaltres... ells, encara en solen fer mes... vam anar a veure un parc i resavem perque el guia no trobes Lemurs... cada vegada que en veia un i aixecava el braç per ensenyar-lo, ens entraven vomiteres.... Brutal!

Hem fet un cami de 8h en cotxe per arribar a la platja i veure quatre arbres.... encara que sembli mentida!
pero val la pena. Son uns arbres impressionants i majestuosos enmig de camps d'arros.
Nomes n'existeixen aqui. Ja en veureu les fotos...que per sort aquesta vegada en podem posar forces al portar un programa per reduir-ne la resolucio... lesbones ja les veureu...si voleu, clar.

Aquests quatre dies hem canviat d'alimentacio, introduint el peix, que per cert es molt bo. ( la llagosta encara no... impacients) Val a dir pero que hem passat per poblats que no haguessim imaginat mai que poguessim trobar per aqui; gent banyant-se al riu (brut, o almenys de color marro), ja que no tenen res mes, recollint ampolles per anar a buscar aigua potable; corrent amb llances per la carretera nacional per anar a caçar alguna cosa; cases de fang enmig de la sabana...Molts detalls que son dificils d'explicar i inclus de fotografiar, i aixo que aquest pais dona per molta foto.

Hem anat tirant una mica de cotxe particular per guanyar temps i agilitat, tot i que va en detriment del cost del viatge, pero val la pena... d'aquesta manera podem parlar i coneixer mes coses del que vas veient pel cami...

Avui hem viscut com el guia li ha fet el salt a la dona...ell sense saber aue nosaltres ho haviem vist, ha estat divertit!

Dema anem a la city, Antananarivo; per divendres agafar un vol domestic a la illa Sainte Marie, diuen que es un dels paradisos d'aquest pais. De fet ara canviem de clima i ens mourem per la zona tropical humida; fins ara estavem a la sabana africana pura i dura!

Alguna foto d'aquests dies.

Records a tothom i esperem que tothom es trobi be!

PD: l'ordre de les fotos no es aquest pero no estem per posar ordre....k vagi be!

Despres de la visita al parc de Kirindi

Excursio amb "pirogue" per un riu de Morondava

us teniem abandonats

2011-09-17T17:11:00.000+02:00

Primer de tot, gracies a tots els que m'heu felicitat!!!

Aquests dies no hen escrit massa pq trobar un internet era dificil pero tambe pq hen estqt molt embolicats visitant llocs o assentats al cotxe fent quilometres i mes quilometres. Aquest pais cada dia ens sorpren una mica mes...Despres d'arribar a Fianarantsoa, la tercera ciutat del pais, vam tenir la gran "sorpresa" que la ruta que portavem mes o menys dissenyada de casa era impossible fer-la pq no hi havia ni un trist vol per tornar a pujar cap a dalt i aixo suposava mes de 24h dins un taxi-brousse anxovats amb 20 persones (o mes) amb possibles vomits de nens petits... estaven ja a la meitat i no hi havia manera possible d'arreglar-ho!!!!
pero sembla mentida que amb pocs segons la vidq et pugui sonmriure altra vegada....jeje. finalment i gracies a en Mami, un noi que vqm coneixer al Parc Natural de Ranomafana. Hem pogut canviar una mica els plans i visitar un munt de coses interessants i sempre recomenats per ell.
Seria molt llarg explicar TOT el que hem fet: des de passar per uns pobles on en prou feines la gent te ni aigua, contemplar uns paisatges que no sabria com descriure-us amb una sola paraula pero que et feien venir unes emocions que jo mai havia sentit, dormir a una "cabanya" enmig de la sabana malgaix, visitar el parc d'Isalo on vam tenir l'ocasio de fer un trekking de 8 hores per unes muntanes que semblen Colorado pero envoltades de la mes verge sabana africana, veure un munt de lemurs, gaudir de la vida rural i de la seva gent i els seus nens...
En fi, us deixem algunes fotos pq veieu que de moment tot va molt be. dema marxen cap a Morondava a visitar algun altre parc, l'Avinguda dels Baobabs i despres agafarem un avio intern per descansar uns dies a una petita illa paradisiaca i gaudir de la caloreta, ja que a les muntanyes, calor calor no en fa massa!

Parc natural d'Isalo

Empresa familiar de "totxanes"

Canps d'arros a les 7 del mati

Poblat rural

Un nen guapissim.... Quina mirada!!!

Els primers busos que han arribat al pais

Nomades amb zebus que els porten a la ciutat

Taxi-brousse anb compres dels viatgers

Vistes des de la carretera

Muntanya "ovni"

Poblat rural

Posta de sol cani de Ranohira

Mini baobab (pacchypodium)

Trekking al Parc Isalo

a la carretera...fent quilometres:

"vivo en la carretera, dentro de un taxi-brousse"...

2 lemus al parc Isalo....jejeje

Antsirabe: la capital del pousse-pousse

2011-09-12T17:27:00.002+02:00

Fantastic! que mes podem dir?
Tot es molt rural... com podeu veure aqui dels carros no en tiren els burros, sino les persones... aqui si treballen com negres i no a Sant Pere Pescador... jeje

Ahir estavem forca cansats i quan vam estar davant l'ordinador ens va venir una mandra....

Avui hem estat tot el dia al mateix lloc. Hem llogat una bici per fer una sortida, i a mitja sortida ens hem quedat sense un pedal... aixo es normal per aqui... hem fet la volta mes curta i ja esta arreglat.Ens han canviat el pedal i hem continuat visitant els voltants d'Antsirabe, i disfrutant de la seva gent.

Ara,fa poc, hem estat passejant pel mercat.... be, mercat mercat, tot el poble es un gran mercat; amb gent i mes gent i paradetes de menjar i roba de tota mena. Ens hem barrejat amb ells i hem molta foto, ja en posarem algunes. per la gent d'aqui som uns "vazaha", pero mai et miren malament. De moment no et sents insegur enlloc, i aixo que en un primer moment, veus una barreja cultural que espanta. Si que es veritat que a simple vista no son tant riellers ni simpatics com els asiatics, pero quan aconsegueixes parlar una mica amb algu ( cosa dificil pq no tothom parla frances) acaben essent molt amables amb tu.

Dema seguim fent ruta cap a Fianarantsoa i ens esperen 6 horetes de cami anxovats a una furgoneta i nomes fa una parada pel cami. A veure si sobrevivim pq a mes, sortim a les 5 del mati.... Ja us anirem explicant

Benvinguts a la "Republica Independent de Madagascar"

2011-09-11T18:17:00.001+02:00

Manao Ahoana, que vol dir hola.....

El teclqt esta totalment ql reves, aixi que perdoneu les faltes... i per acabar-ho de rematar la meitat de les tecles no funcionen... i aixo que es el millor internet de la ciutat...

Ahie estavem molt cansats i la capital, Tana, ens va acabar de matar amb els seus cintinus pendents.... amunt i avall tota l'estona. hem dormit ben planers despres de 6 hores de TGV i 12 d'avio.

El mati hem agafat un taxi-brousse ( vanette amb 20 persones i 3hores per 160km... no podiem moure ni una ungla!!) i hem vingut cap a Ansirabe, la tercera ciutat mes gran del pais, i molt mes tranquila que la capital.
Ens ha sobtat la barreja de races/etnies que hi ha. Comentavem que sembla com si un vqixell de cada continent s'hagues embarrencat aqui; tots menys Europa, de blanc no n'hi ha cap, si n'hi ha es guirufo!!!

Us deixem alguna foto xke aixo va fatal... ara anirem a sopar, que ja es tard: 19:20... un altre dia ja escriurem mes... no patiu que per aki tot va be!

records a tothom!!!

des de l'avio

sino pot ser al balco de casa...

Antananarivo:

Antsirabe:

Ja marxem.... Fins aviat!

2011-09-09T07:46:00.000+02:00

Ara ja ho comencem a tenir tot a punt.

Provarem l'experiència d'anar amb TGV fins París. Per una banda fa gràcia, però per l'altre... 5 hores més assegut en una maleïda butaca! i després en vénen 12 d'avió.

Ja se sap. Si vols viatjar, s'ha de patir! o era lluïr? ja no me'n recordo...Bé, tant és.

Als que ens aneu seguint, només dir-vos que no sabem si ens serà fàcil o difícil trobar connexió, i que podria ser que estéssim dies sense poder escriure res.

Salut i bona fira del vi!

Fins aviat

A l'aventura

2011-09-03T19:11:00.006+02:00

Com es nota qui ha preparat el viatge, no? Si llegiu l'explicació de la Sandra ja no hi sorpresa, no? ja saps amb tot el que et trobaràs abans d'aterrar.

Jo, en canvi, sé el que no em trobaré... assegurances, queixes de clients, pressió de tot tipus, un horari que saps quan comença però mai quan acaba... i sobretot, una corbata al coll! això nom'ho trobaré; segur... tot i que estic pensant en fer alguna assegurança a aquella gent; més que res perquè no sé si sabré estar tants dies sense fer-ne...

Madagascar. Ara feia temps que no marxàvem lluny, ni tant temps. Ho sabrem fer? o ja ens haurem fet grans? Jo tot el que sabia de Madagascar era que era un xic avall, que hi ha una peli de dibuixos que es diu igual, i que un amic hi va anar fa temps, i s'ho va passar molt bé,i no en tinc cap dubte.
Què hi ha? animalons, això segur.Molts micos, alguns escanyats, i molta planta verda.

Ja ho anirem veient, i si podem exlicant! apa. fins aviat. Nosaltres marxem, i us deixem ben acompanyats amb la crisi.

Salut !

Proper destí: Madagascar

2011-09-02T20:20:00.007+02:00

Ja marxem cap a Madagascar. És un viatge que tenia ganes de fer-lo feia ja un parell d’anys, però, bàsicament per motius de salut, sempre acabàvem buscant un destí més proper, més segur per la meva panxa. Però aquest any ens hem decidit. Finalment marxem a l’anomenada Illa vermella de l’Índic el 9 de setembre amb un vol de París a la capital, Antananarivo o Tana com l’anomenen els malgaixos.

A causa del seu aïllament durant milers d’ anys, centenars d’espècies endèmiques han
trobat el seu lloc en aquesta fabulosa illa, la quarta més gran del món. Entre aquesta varietat d’espècies destaquen dos dels símbols malgaixos: el lèmur i el Baobab.

Aquesta illa no és únicament una illa marcada pels seus canvis històrics i econòmics, sinó que és la varietat dels seus paisatges i cultures que la converteixen en un veritable paradís. Mosaic de paisatges únics: des de les grans extensions d’arrossars, boscos tropicals humits, paisatges càrstics com els tsingy , altres zones més pobres i àrides, on perviu la vida més autèntica, i les platges i els seus esculls. De tota manera, abans l’illa era verda i ara és vermella a causa d’una gran desforestació, i malgrat els esforços en preservar els seus boscos originals, sembla una qüestió imparable.

A principis del segle XX, els boscos originals encara cobrien el 90% de la superfície de Madagascar. A la segona meitat del segle passat, es va talar més del 50% del bosc que s’estenia a l’est de l’illa i aquest fenomen segueix a un ritme insostenible. La població s’ha triplicat en pocs anys i han anat substituint les extensions de boscos per grans extensions de plantacions d’arròs, cafè, espècies.... Lentament i discretament també van sorgint les primeres manifestacions d’infraestructures turístiques en algunes de les seves illes i poblacions costaneres. Tots els ecosistemes forestals de l’illa estan amenaçats i pot suposar l’extinció d’espècies i animals únics. Per sort, algun d’ells es preserven sota la figura dels parcs nacionals, reserves naturals i reserves especials, cada vegada més nombroses, amb l’esperança de poder conservar aquests paisatges singulars.

La ruta que farem no està massa clara. Arribarem a la capital i des d’allà anirem voltant pel país, atenent-nos a les dificultats que presenta el país en quan a infraestructures viàries. Sabem que és complicat desplaçar-se, sabem que les distàncies es poden fer eternes, sabem que els mitjans de transport són molt bàsics, però sens dubte que des del primer dia intentarem adaptar-nos a l’estil de vida malgaix i no oblidar la seva filosofia de vida, el mora-mora, que significa a poc a poc, a poc a poc. Que per alguna cosa són vacances!

Ruta Soldats de Salamina

2011-08-14T18:51:00.005+02:00

Pujada al Puigmal

2011-07-10T19:14:00.005+02:00

El dalt.... ben tapat! una llàstima...

Gorges de Carançà

2011-06-29T19:15:00.007+02:00

Durillo.. durillo. Sobretot si no t'agraden les alçades!

Menorca. Una mica més de mediterrani

2011-05-16T23:09:00.003+02:00

Del 8 al 14 de maig

Ja vam anar-hi el 2005, però tenim una setmana de vacances i tenim ganes de fer això: no fer res. Bona gastronomia, bons paisatges i excel·lents platges. I el millor: poca gent i platges pràcticament per nosaltres sols. M'emporto apunts, ja veurem si estudiaré gaire...

Camí Cala Tavallera

2011-03-26T19:12:00.004+01:00

Màlaga

2010-10-03T18:56:00.007+02:00

Continuant després de Malta...

Malta

2010-09-25T18:43:00.011+02:00

època de crisi...viatget petit!

França - Sarlat i el Perigord

2010-09-17T19:07:00.007+02:00

No hem marxat lluny, però aquest mes no hem parat!

Per molts anys Sandra!!!!feliços 31

Galicia

2010-07-22T19:05:00.010+02:00

Celebrant els 4 anys de casats....

Sevilla-Cadis-Huelva

2010-02-15T19:09:00.009+01:00

Els avantatges de tenir Ryanair a Girona.

Per molt anys Marc!!!! Millor no posar els anys que ja fa basarda...

Vol en globus...

2010-02-08T20:57:00.007+01:00

últimament sembla que la cosa va de volar...

Feia temps que teniem pendent una sortida amb globus. Després de l'aventura de la Sandra en paracaigudes, calia experimentar noves sensacions, i posar a prova de nou l'adrenalina.

Aquest no va ser el cas... volar en globus és molt relaxant però d'adrenalina, poca cosa.

Podent triar entre un vols de costa, sortint d'Ultramort, i un de muntanya, ens varem decantar per fer el vol amb la gent d'Olot, i és que potser ens va tirar més l'esmorzar que tindríem tot darrera que el tipus de paisatge que podiem escollir.

A les vuit del matí, tots com un clau en un descampat camí de Santa Pau.

La resta, és millor en imatges:

Triangle: Girona-Roma-Londres-Girona

2009-12-14T18:21:00.009+01:00

del 5 al 12 de desembre de 2009

Ruta amb Ryanair per aquestes dues capitals europees...

Teniem uns dies de vacances... (menys dels que tocaven) i hem aprofitat per anar a dues ciutats: Roma i Londres.

No ens hem trastocat, no. Aquesta any ens ho hem agafat de Relax i no hem fet el ja típic viatget més llarg a l'altre punta de món amb alguna platja paradisiaca.

Abans Sicilia, ara Roma i Londres... i nosaltres que deiem que no ens agradava el turisme de ciutat, que si de cas ja ho fariem quan fóssim grans; i ja ho veieu... serà que ja som grans?

( Marc ) Personalment no em tirava gaire això de Roma, ja que tanta cultura i tanta pedreta, podia agafar un empatx considerable, però el cert és que el tastet cultural que vaig a fer a Sicília no em va desagradar i aquí, o m'acabava d'avorrir o m'hi acabava acostumanant.

Doncs m'ha agradat sembla... però el fart de caminar també ha estat considerable.... sort que en aquest país el transport públic en bus, és gratuït !!!

La pasta,bona, molt bona, però massa semblant a la d'aquí. En quedem amb l'autèntica pasta siciliana...

Piazza della republica.

(Qui en tingués una de veritat de places d'aquesta...)

Fontana di Trevi.

El Coliseu.

Així ha quedat després de passar-hi el Barça a la final de Roma!

Piazza del Popolo

Podrien ser fidels seguidors de l'Inter concentrats en una plaça coneguda com Plaça d'en Pere

Panteó

Londres ( del 9 al 12 de desembre de 2009)

Venir de Roma i aterrar aquí, és com una mica xocant. Aquesta ciutat és com un aparador gegant! tot és imatge, tothom viu de cares a la galeria i prou;

Sense haver estat a Nova York, aquesta és de moment la ciutat més consumista que hem trobat; serà perquè era pels volts de Nadal?

Hyde Park

Guàrdia fent el pamplines al Buckingham Palace

Els anglesos: elegants i "cursis" alhora.

Té més pinta de Nazi que de guàrdia...

Estrella o San miguel?

Lord Feixas!

Una idea de quan en tingui una seixantena...

Golden Eye

Notting Hill

Harrod's de nit

Al Covent Garden

Uns paios que vam trobar pel carrer...

Un dels carrers comercials...

National Gallery

Paracaigudes!

2009-10-25T11:09:00.000+01:00

Feia temps que en tenia ganes, moltes ganes! i al final ha pogut ser.... La Sandra sempre s'havia volgut llançar i per una cosa o per una altra, mai havia coincidit amb la colla per saltar.

Arrel de l'aniversari, dels 30anys, al final ha saltat!

Només cal veure la cara d'adrenalina pura que fa quan s'acosta després de saltar... hi volia tornar a pujar!

Sandra, que això no és com les fires....

Sicília

2009-10-05T22:15:00.013+02:00

Del 22 de Setembre al 3 d'Octubre

De tant en tant també va bé fer una mica de cultura europea i com que aquesta vegada tampoc podíem marxar massa lluny per qüestions de dies i de "salut" vam decidir passar uns dies de relax i gaudir de la gran oferta gastronòmica i vinícola d'un país com és Itàlia. Tot i que hem de dir que Sicília és com un país independent d'Itàlia pq té una cultura diferent a la resta del país, els costums, el menjar, ... en fi, com Catalunya!!!

Ruta: Vol Girona- Trapani /Lloguem cotxe i voltant per tota la costa: Trapani - Marsala- Mazara del Vallo - Agrigento - Modica- Ragusa- Siracusa - Taormina- Volcà Etna - Messina- Cefalú- San Vito lo Capo - Erice - Trapani

No explicarem tot el viatge perquè hem visitat tant que podríem dedicar pàgines i més pàgines. Però el que si que us direm és que ens ha agradat moltíssim i que algun dia, haurem de tornar per fer la part interior de l'illa i poder així acabar de gaudir d'aquest indret tan fantàstic. Excel·lent pasta, varietats de raïm exclusivament autòctones que ni sabíem que existien ( i això que ens encanta el vi), unes postres fantàstiques com els cannolis, una herència grega i romana impressionant, el volcà actiu més grans d'Europa i és clar ... la màfia siciliana!!!

Deixem unes quantes fotos que intenten demostrar com és aquesta illa del mediterrani.

Scala dei Turchi:

Ruïnes de Selinunte:

Mòdica:

Siracusa:
Teatre Grec

Amfiteatre romà

Volcà Etna:

Cefalú:

Gastronomia:

Marxem....de vacances!!!!!

2009-09-22T17:24:00.003+02:00

Tornem a Formentera

2009-06-11T20:15:00.002+02:00

Si, ja hi hem estat fa tan sols un parell d'anys, però va ser descobrir aquesta illa de les Pitiüses i pensar que no seria l'última vegada que hi tornaríem. Com que necessitàvem uns dies de vacances i jo, que per qüestions de salut, no tenia massa ganes de volar massa hores i anar atabalats per tan sols una setmaneta, vam decidir simplement relaxar-nos en un dels racons més formidables dels nostres voltants, en quant a paisatges,platges, gastronomia i sobretot tanquil·litat, que en el fons és el que tot humà busca de tant en tant, per molt esperit aventurer que es pugui tenir en altres moments.

Les vacances tan esperades van ser curtes, del 16 al 23 de maig, però vam aconseguir desconnectar de tot el que en envolta dia a dia. No us començarem a explicar el viatge, pq si teniu ganes de conèixer algun aspecte d'aquesta illa només cal que llegiu un dels blocs ja publicats al maig de 2007 o que gaudiu d'aquestes fotos que us deixem.

Mediterràniament

Escapada al País Basc

2009-02-04T20:46:00.008+01:00

Zona

Uns parell de dies de vacances endarrerits del 2008, han servit per poder-nos escapar un cap de setmana llarg ( 4 dies ) a terres basques.

Com ja sabeu, no solem fer viatges massa "culturals", així que de monuments, esglesies i museus, ben pocs, per no dir cap. Bé de museus si, un; però per fora. Va ser a Bilbao, el conegut Guggenheim. És maco, almenys per fora, per dins potser també, però queda per més endavant...

Marxem dijous matí direcció a Bilbao, passant per França. 6 horetes de res i ens hi plantem. Ja teníem ganes de provar aquells pinxitos que tant caracteritzen el País Basc. Al vespre, i un cop instal.lats en ple casc antic, pràcticament en una de "las siete calles", comencem a inspeccionar el terreny i de seguida ens adonem que ni punt de comparació amb Donosti, Pamplona o el mateix Logronyo. Els pintxitos que trobem, que ja costa al ser dijous, són molt d'entrepà. No ens acaba de convèncer però com que també estem cansats de cotxe, mengem qualsevol cosa i anem a dormir aviat, que a banda d'això, estem ja una mica farts del famós xiri-miri, que et deixa xop!

Divendres matí caminem per riu, i encara plou... arribem fins al Guggenheim i fem la intenció d'entrar-hi, però decidim que... potser més tard, que ja és hora de menjar alguna cosa i no hem localitzat la zona. Ens movem per Abando, que està just a l'altra banda de riu del casc antic. Zona comercial però trobem un carreró ple de
petits bars amb uns Pintxos molt elaborats. Boníssims ... però com dèiem, res a veure amb el que estàvem acostumats del Nord fins ara, i menys encara del sud. Aquí són molt més treballats, d'artesania gastronòmica! Però hem disfrutat moltíssim.

>

Com no, ens topem de cara amb una manifestació per alguna cosa de partits polítics... sempre l'estant liant. Al vespre, més pinxitos i més vi i fins les tantes!.

Dissabte, ja tips de donar voltes per Bilbao, i veient que tothom ens truca alertant-nos del temporal que fa a prop del mar, nosaltres cap allà! Arribem fins a Castro-Urdiales, ja a Cantàbria, per veure aquesta fúria de Cantàbric. Sort que deien que ja estava més calmat, perquè deu ni do quines onadetes....

Tot seguit, cotxe cap a Vitòria, que ens feia gràcia anar-hi ja que no hi havíem estat mai. Ens va agradar, potser més i tot que Bilbao. Ara, fotia un fred que pela! quina diferència... per la carretera avisos de neu i tot!

Mengem qualsevol cosa i voltem una mica per la City i fer alguns vins per entrar en calor.Al vespre, qui millor que ens recomani un bon restaurant que un municipal! Aquests viuen molt bé. Tenim ganes d'un asador tipus cordero asado, cochinillo o alguna cosa per l'estil. Sabiem que no estàvem a la zona ideal, però en algun lloc ho havíem vist.

De visita cultural, aquí n'hi ha una! Una exposició gratuïta d'en Tintín!!!

Ens recomanen una sidreria que déu n'hi do! de categoria... El paio havia guanyat premis i tot amb els seus pinxitos. Avui però res de tapes, el que hem dit, un cochinillo i un xaiet, que estàven boníssims... i el postre també! Gelat de formatge. El sopar, extraordinari, hem pagat però valia la pena.

L'endemà al matí ja marxem cap a casa, però amb la mala sort que pel camí només fan que indicar Logroyo, Logronyo... i clar, ens en fan entrar ganes i hi parem, quin remei! I apa a fer les últimes tapetes. Aquí, a la calle Laurel, ja són com les que deiem, els nostres estimats pimientos, morcillita, chistorrilla, xampis etc...

A migdia tocat, carretera i manta i cap a Figueres falta gent, que ja estem una mica farts d'aigua...

Un cap de setmana llarg, pero curt a la vegada. Tot i aixi sempre va be fugir i desconnectar de la rutina que ens envolta durant la setmana....

Ara a decidir on fem la propera sortida.

Hello hello

2008-10-30T14:55:00.003+01:00

Ahir a la nit, amb l'excusa que era la nostra ultima nit aqui, ens van enredar una mica. Vam estar a un bar molt guapo amb 3 singalesos, 2 noruegs, 1 londinenc i nosaltres 2.... De fet, creiem que aquests ultims dies s'ha notat una entrada de turistes, pq fins ara no n'haviem vist ni en prou feines 20. Vam passar una estona agradable fins que alla a les 23 h vam veure que allo podia convertir-se en un no parar!!!

Ara ja estem acabant els ultims instants en aquest pais. d'aqui a unes dues hores ja serem a l'aeroport esperant poder passar les 11 fantastiques hores dins l'avio abans d'arribar a Paris dema a les 7.35h del mati.

Esperem que no hi hagi cap problema amb les BOMBES!!! BOMBES???? Si, no us ho haviem dit pero podriem dir que aquest pais actualment esta en guerra!!! Guerra controlada i focalitzada al nord de l'illa, amb els tamils, pero a vegades hi ha petits atemptats sobretot en transports publics de la gran ciutat, Colombo, que per aquest mateix motiu vam descartar-la del nostre trajecte. Potser us semblava estrany que no anessim a la capital, pero el motiu era aquest. Hem pogut veure mes d'un "KAZA" i helicopters de guerra sobrevolant els nostres caps. Fins i tot, un dia vam sentir unes bombes, i era l'armada que estava entrenant al golf de GAlle. Tot plegat, interessant. Tot i aixo, la gent continua somrient com sempre i fent passar unes bones estones als turistes.

Sus i Berto: Dema pensavem agafar un bus fins l'estacio i despres el tren. Tenim bastanta bona combinacio i esperm que aqui no hi hagi bombes als trens o busos. arribem a les 15h a Girona. Si algu hagues de venir, ens envieu un sms al mobil.

Fins dema doncs!!!

SriLank Finish...

2008-10-29T12:46:00.005+01:00

Hola de nou a tots!!!

Aixo se'ns acaba. Ens ha passat volant!
Mai hauriem dit que tres setmanetes passarien tant rapid... i es que no ens n'hem ni adonat que ja s'ha acabat. Dema a mitjanit agafem el vol de tornada, que arriba a Paris a les 7h del mati de divendres, i despres un Ryanair de tornada fins a Girona. Cap a les tres de la tarda, ja estarem de nou tocant la gaita per aqui.

Hem estat una nit a Hikaduwa, pero pel cami he passat per la zona mes devastada pel tsunami de la costa oest. Ha estat esfeidor. Veureu a la foto la resta d'una de les moltes cases que encara estan semiensorrades. A Aquesta poblacio va ser on el Tsunami va enganxar un tren i hi van morir 150 persones.

A Hikaduwa feia una calor impressionant, moltissina himitat i un mar molt i molt alterat. L'endema marxem cap a Negombo, punt de partida per passar-hi les dues ultimes nits. El trajecte el fem amb taxi privat, 125KM quasi quatre hores. Impressionant!!!

Hem trbat molt bon temps i 'arribada ha estat com tornar a un lloc on semblava que no hi haviem estat. Tot era molt mes maco que el primer dia. I es que ja estem acostumats a la manera de viure i de pensar d'aquesta gent, que es fantastica.

Avui, ens hem anat a relaxar aun hotelet amb piscina, que no es el nostre. Per estar-hi tot el dia ens han fet agafar un tiket que valia 900ptes i podiem fer servir la piscina tot el dia, les instal.lacions i dinar inclos tipus bufet. Que car!!!

Per cert, estereita. Tenies rao, la Sandra ha desconectat tant que ara ja no sap ni com s'engega l'ordinador... jeje tot es fantastic.

Ahir fent una cerveseta comentavem que la gent d'aqui es una passada, no hi ha gens de malicia, en cap moment ens hem sentit en perill.

Potser hem viscut mes aquest pais, que Vietnam. Ens hem integrat, hem disfrutat i compartit molt moments amb gent d'aqui que t'hi pots entendre facilament. Molts t'expliquen coses sense voler res a canvi. Ens hem sentit molt acollits i segurament el pais s'ho val. Aquest pais podem dir que l'hem fet i l'hem viscut.

Descansant a la piscina de Negombo

Una marmota tipica del pais.

Platja de Hikaduwa

Agafant gana per esmorzar

Hikaduwa a primera hora

Posta de sol a l'indic. aquesta no la veiem des de l'emporda, nomes quan surt...

Una de les moltes cases que encara queden a mitjes del tsunami

Platja de Unawatuna abans de marxar

Tempesta acostant-se al fort de Galle

Parada de peix a Galle

Apa Nois, fins aviat.

Nota: moltes fotos ja les veureu ja que ens ha estat impossible pernjar-les degut al tamany i a un problema tecnic...

Plou i fa sol....

2008-10-26T11:50:00.006+01:00

Aqui el temps es molt canviant. Avui mateix ens hem aixecat a les 7 del mati amb el cel tapadet pero res d'aigua. Ens posem el banyador, baixem a esmorzar i.... una tempesta enorme, uns nuvulots ben foscos cobrien el cel, i nomes aigua i aigua. Apa, tornem a treure el banyador i decidim anar a visitar Galle, una ciutat amb un Fort construit pels holandesos. Pel cami gens de pluja, i nomes de baixar del tuk-tuk i fer quatre passes, tornem a veure una tempesta que s'acostava rapidament. Hem quedat xops com 2 pollets amb nomes 1 minut!!!

Caminant per Galle, ha tornat a sortir el sol, i sol ben fort. Costava respirar enmig del carrer entre tanta calor i contaminacio. Crec que a Barcelona no hi ha gens de polucio en comparaci'o a la que hi ha aqui. Els autobusos son com cafeteres, que van de gom a gom i deixen anar un fum mes negre que el seu propi color de pell!!!

Doncs aixi que decidim tornar cap a Unawuatuna, anar cap a l'habitacio i posar-nos altre vegada el banyador. I finalment, despres de tant canviar-nos nosaltres i tan canviar el temps, hem pogut gaudir una bona estoneta de la platja i del sol, fins despres de dinar, que ja apretava tan el sol, que hem decidit anar cap a l'hotel, dutxar-nos i tonar cap al carrer. Ja podeu veure que el dia ha estat mogudet, eh? treure i posar roba....

Aquest vespre fan una Barbacoa a un bar d'aquests de la platja, i suposo que anirem a treure el nas per alla a veure que tal es! Tenen tanta carn i tan de peix que de ben segur sera bonissima. Ahir a la nit, ens vam menjar un plat de peix ( llagosta, cranc, calamars, gambes) per nomes 2000 rupies que venen a ser per fer-ho mes facil 2000 de les antigues pessetes.

Per que us en feu una idea de lo barat que es tot per aqui, a Kandy, a la casa on dormiem dels metges, pagavem per nit 900 rupies ( 900 ptes). Un esmorzar amb fruita, torrades i melmelada, te i cafe amb llet, i ous ferrats o truita, costa 200 rupies ( 200 ptes)....

Tal com us vam dir, no penjavem fotos pq creiem que era problema de l'ordinador. Doncs no, resulta que un dels ultims dies a Kandy, l'ordinador que teniem no tenis USB i el noi encarregat se les va copiar al seu ordinador i les va deixar al servidor, amb tanta mala sort, que ens va borrar una arxiu de la targeta de memoria i ara no les podem obrir!!! Les podem veure a la camara, pero no a l'ordinador. Una putada ben gran, esperem poder-les recuperar un cop a casa!!! Tenim una altre targeta i avui l'hem canviat!!! Pero per variar, tornem a tenir problemes per penjar fotos, pq tot i que ens han dit que aquest internet cafe es el mes rapid de l'illa, portem mes de 10 minuts intentant penjar una foto!!!!

Dema, si anem cap a Hikkaduwa, intentarem sense falta posar-vos alguna imatge abans que tronem ja cap a casa!

Ah! Ara torna a ploure quatre gotes i tambe fa sol!!!

little england?

2008-10-24T15:49:00.004+02:00

Hola empordanesos...

feia dies que estavem desconectats!

A Kandy vam quedar amb un paio que vam coneixer a traves d'un blog d'internet. El vam trucar i l'endema mateix ja marxavem cap a Nuwara Eliya.

Al cap de poques hores, ens endisem dins una boira que semblava que arribavem a anglaterra. I feia fred!
Pujant per les muntanyes ens parem a una plantacio de te inmensa. Aquesta er impressionant de gran. El te bonissim,ja mirarem de que el proveu...

Finalment a migdia, amb pluja, boira i fred arribema a dalt. 2000m,i un fred que pela!

En Blacky, el nostre guia i conductor ens porta a la Guesthouse,una antiga casa colonial anglesa i es que estavem al poble on havien viscut els anglesos abans que els fotessin fora... la caseta era molt maca, i fins i tot teniem llar de foc a l'habitacio. Fotia un fred i una humitat que millor no saber-ho.

Sopem alla. amb la gent. tots molt agradables i acseguim saber moltes coses d'aquest pais. Compartim una ampolla d'arrak , licor de coco, per entrar en calor, i xerra que xerra.

l'endema al mati, marxem cap a Ella. Un poblet molt petito enmig demuntanyes,pero ja nmes a 1200m.o sigui, menys fred.

Nomes arribar i arribar a la Guesthouse, ens enfilem al little adam's Peak, una muntanyeta per fer practiques per l'endema.

al vespre, sorpresa! en Blacky ens havia preparat el sopar. uns plats tipcs, picantets pero molt bons. vam tenir ocasio de veure com es cuinava amb tanta especie.

Despres de sopar, mes arrak i prenem a jugaral caram, una especie de billar amb fitxes d'aqui. En Blacky comenssa a fer jocs de magia, pero els hi enganxem quasi tots...

Dijous al mati, comencem a enfilar-noa al Ella's Rock. Un pedragot impressionant que sort que hi pujavem per darrera per que sino seria escalar! dues hores de pujada muntanya amunt. treient el fetge per la boca, pero hi vam arribar! ja veure les fotos, algun dia...

A la tarda, per desncarcarar-nos,massatge Ayurvedic. Molt i mot be.

Sopar, una miqueta d'arrak i a dormir, que estavem planxats.

avui, hem marxat deixant totes les muntanyes enrera i molts bons records dels dies passats. Finalment seguint els consells d'en blacky, hem arribat a Unawatuna. Un poble petit al sud de l'illa, i pelque hem pogut veure de moment tot i ja comenssava a fosquejar, amb unes platges on segurament ens hi passarem bones estones...

No oblidem pero, que estem a la zona del tsunami. i avui mateix hem pogut compartir uns moments amb un pare de familia que aquell dia va perdre el seu fill petit que jugava davant de casa. es el propietari d'una guesthouse que el va enganxar de ple. No va morir cap turista ja que van correr cap a dalt.l'edifici va aguantar.
Ningu els va advertir que el nen estava jugant fora.

Actualment tot esta bastant arreglat pero encara es pot veure restes de coses que s'han abandonat.

Aquest ordinador va molt be pero no llegeix la targeta de la camera i per tant us torneu a quedar sense fotos, que son moltes i mlt maques... apa, anem a suar una mica i a menjar peixito!!!

Nota: les fotos les hem posat a posteriori, un cop hem eliminat el ditxós virus que havia entrat a la targeta de la càmera!

Aqui les teniu, pels que us connecteu més tard, jeje.

Ultims dies per Kandy

2008-10-20T14:35:00.006+02:00

Finalment ahir vam tornar a anar de festa amb en Namal. es un tiu interessant que t'explica un munt de coses que segurament serien dificils d'escoltar o veure amb un altre guia.

Aquest mati, ja que no teniem clar que haviem de fer, ens ha portat a unes cascades que hi ha pels voltants. Ellcom que ja sabia que hi haurien "sangujuelas" ja havia portat el remei; sal. Ens l'hem tirat pels peus i practicament no ens n'ha pujat cap. Hem estat a sota la cascada xerrant tranquilament i sense ningu mes.

De tornada, com que passavem prop de casa seva ens ha convidat a un te. Ens ha portat a la ciutat i ens hem acomiadat.

Ja teniem un guia conegut per internet, de referencies d'un bog de gent espanyola que l'havia contractat i ens ha semblat be, aixi que dema marxem cap a les muntanyes, a viure noves aventures, pero aquesta vegada amb mes fred, ja que les muntanyes son d'uns 2000m.

Estem una mica refredats ja que els aires condicionats els tenen fortissims i el canvi de temperatura mata! sort que portem echinaceas. De tota manera aqui tenen molta medecina ayurvedica.

En Namal ens ha pogut ensenyar avui, varis arbres i plantes curatives per a qualsevol cosa que els passa. L'atosuficiencia que tenen es impressionant!

Avui no us posem fotos ja que aixo va molt lent...

Apa records i fins aviat!

SrilankTour

2008-10-19T12:02:00.008+02:00

Avui, despres de passar unes quantes aventures mes, estem una altra vegada a Kandy, de relax, gaudint de la ciutat i la seva gent, tot i que es fa dificil passejar sense que ningu et pregunti d'on som. Son molt curiosos i sobretot les noies molt vergonyoses. Quan les mires i els dius tan sols hola, riuen i s'amaguen.

Divendres pel mati vam agafar el tuk tuk amb en Namal direccio a les ciutats antigues per veure les sevs fortaleses, palaus i ciutats en ruines ( Empuries es miniscul en comparacio a aixo). Despres de fer un bon esmorzar, i fer uns quants km amb el tuk-tuk, vam decidir fer una excursio amb un elefantet i quin elefantet... sort que aquest no era dels salvatges!!!

Esmorzant a les 7 del mati

Excursio amb elefant

Sigiriya ens esperava. una roca de mes de 200m d'alcada on un rei s'hi va construir el seu palauet, amb els seus vigilants i evidentment per les seves concubines. La vista des de dalt havia de valer molt la pena i van fer un esforc per pujar. Escales, roques, mes escales... les meves cames ja no podien i en Marc estava mes blanc que el paper de fumar nomes de veure l'alcada que hi havia. La veritat es que les escales per pujar-hi no feien massa gracia, pero vam pujar els 1202 escalonets que hi ha per arribar a dalt de tot, i es que la vista era formidable.

Sigiriya des de baix

Al cim de Sigiriya

A la tarda vem anar cap a Polanaruwa, una ciutat que destaca dins el triangle cultural de les civiltzacions antigues, i on vam passejar per les ruines dels antics temples budistes. en Namal ens anava explicant ell mateix la historia per no haver de pagar un guia i ens anava portant amb el seu tuk-tuk a tots els punts a visitar, pq estan molt separats. Abans d'anar a sopar vam poder anar al voltant del llac a veure la posta de sol, amb una tranquilitat absoluta. Vam sopar a una guesthouse que ell ja coneixia. Una familia mot agradable, sopar bonissim i fins i tot ens van posar damunt la taula una ampolla d'arrack, beguda tipica d'aqui feta amb licor de coco. No vam beure gaire pq l'endema haviem de llevar-nos a les 5 del mati per anar a veure la sortida del sol i agafar carretera cap a anuradhapura, una altra ciutat antiga. Pel cami, en Namal sempre es va parant als petits temples a peu de carretera, per pregar i fer alguna ofrena diferent, a vegades alguna moneda, d'altres algun coco, etc. En una de les parades va sortir mig corrent i es que quan estava alla davant posant incens va sentir un soroll i va arrancar el tuk-tuk i rapidament vam rocar el dos. despres de molt insistir en que en expliques que passava, ens va dir que li havia semblat el soroll d'un elefant, pero no un elefant normal no, es veu que son salvatges i molta gent ha mort aixafada per un elefant. No ens ho podiem ni creure, pq nomes estem acostumats a veure els elefants al circ...jeje. pero aqui n'hi ha moltissims i ens va explicar infinitat de coses dels elefants. Al cap d'una estona, vam poder-ho veure clarament amb els nostres ulls: allo que hi havia enmig de la carretera km mes enlla d'on haviem parat era un elefant i no dels domestics! Sort que hi havia una barraqueta que venien menjar. Ens va fer baixar rapid deltuk-tuk, entrar a la botiga per refugiar-nos i poder comparar alguna cosa de menjar per donar a l'elefant. No les teniem totes, jejeje. Una aventureta que ens va fer posar per un moment els pels de punta, pero al donar-li menjar no ens va fer res. Al cap d'una estona ja reiem d'aixo, com sovint sol passar...

Elefant salvatge enmig de la carretera

Un dels temples mes famosos d' anuradaphura

Aquesta no va ser la unica aventureta que vam poder viure ahir. A anuradaphura, a uns 170 km de Kandy, on havieme tornat despres d'aquests 2 dies d'excursions, el tuy-tuk va dir prou!!! sort que aqui tothom s'ajuda i son bastant autosuficients, Un altre tuk-tuk ens va apretar el nostre fina a un mecanic i despres de compara alguna peca i d'esperar unes 2 hores a ple sol, ens van dir que no es podia arreglar aquell mateix dia, pq ja era tard( les 16h) i no hi havia temps!!! Apa,solucio: deixar el tuk-tuk alla i agafr un bus cap a Kandy tots 3. Tres hores i mitja amb bus, agotadissims, amb l'aire condicionat que per poc entrem en estat de congelacio... La llastima va ser que el que va guanyar en namal aquests dies amb nosaltres ho ha hagut d'invertir en reparar el tuk-tuk pq evidentment esel seu mitja per guanyar-se la visa i poder portar menjar a casa..avui ens ha trucat dient que ja l'ha reparat i d'aqui una estona hem quedat amb ell per anar a fer una cerveseta i segurament a sopar i ja acomiadar-nos d'ell pq farem cami cap una altra part de l'illa.

Continuara...

Posta de sol

Paisatge des de la carretera de anuradaphura

Nens tornant del cole

Descansant o simplement observant...

SrilankAdventures

2008-10-16T16:21:00.014+02:00

Ufff! Quantes coses... Tantes coses us hem d'explicar que no sabem ni per on començar.

En fi, vam dir que ja us explicariem el que haviem decidit, i despres de moltes estones pensant-hi i parlant amb un srilankès i un altre srilankès mig italia, i al veure que ens volien colar un gol amb el preu per portar-nos fins a Kandy, vam decidir anar a dormir i l'endemà potser encara canviariem d'opinió i aniriem cap a un altre desti.

Al mati vam voler anar fins l'estacio de busos per mirar horaris cap a Kandy, pero primera sorpresa: no hi ha horaris, els busos surten quan estan plens i aixo tan pot ser 1 h com 3h. En fi, que vam decidir agafar un Tuk-tuk de Negombo a Vegoyonda.Res mes que 45 km amb un tuk-tuk per camins quasi be ni asfaltats, amb vaques, cavalls, carros, motos, camions, etc. Fantastic!!! arribem a Vegoyonda just al moment per agafar el tren cap a Kandy. Al veure el tren , decidim comprar bitllets de 1a classe, pero tampoc existeixen. Ens decantem per la 2a classe, que el nostre tren Regional mes vell de la Renfe es de luxe al seu costat, pq com podeu pensar la 3a classe anava de gom a gom i ni les motxilles hi haguessin cabut. Un viatge tranquil, amb uns paisatges realment fantastics i una gent molt amable. Nomes una cosa ens va fer passar un petit mal moment, el Mango ben talladet que vam comprar, que quan vam veure el curry i la sal que hi van tirar per sobre vam alucinar... Bonissim pero darrera cada tall de mango hi anava un bon traguinyol d'aigua...

Arribem a Kandy i ja podem copsar amb tan sols 1 minut el caos de ciutat, i aixo que no es la capital. Gent i gent per tots costats, amb tuk-tuks arreu i molt soroll. Despres de caminar i caminar buscant una guesthouse vam trobar-nos amb el que ha sigut i sera el nostre amic i company de viatge durant aquests dies, en Namal, conductor d'un tuk tuk.Ens va portar a una cada particular a dormir d'un matrimoni de metges i a un preu que encara tampoc entenem... baratissim i una casa de la gent rica de la ciutat. abans de venir cap a Sri Lanka haviem contactat amb un guia pero no crec que fem res amb ells, pq de ben segur que no sera com amb ell.

en fi, per no allargar-nos massa, simplement dir-vos que encara no podem creure ni entendre tot els que ens ha passat entre ahir al vespre que vam arribar a Kandy fins ara. Ahir en Namal ens va portar a veure una actuacio de balls tipics de l'illa, i tot i que va ser una mica llarg, vam disfrutar-ho i mes quan despres vam poder fer un te amb unes pastes tipus crepes fetes amb oli de coco bonissimes i a un preu inimaginable, ( 3 tasses de te i 4 pastes aprox. 1euro i mig). Vam anar a sopar a un xines molt bo, i despres de sopar i xerrar molta estona amb el nostre acompanyant vam acabar seient amb 4 homes que ens van convidar a seure amb ells... Tots ells policies... i deu ni do, es van fotre una ampolla de ron, una de brandy, etc pero quan vam veure que ja anaven passat de voltes vam marxar pq en aquests paisos mai sabras com pot actuar la poli... i 'es que mes tard, quan ja erem fora, ens Namal ens va dir, que ja li preguntavem si nosaltres estavem casats!!!jejeje.

Haviem d'anar a dormir aviat pq avui a les 5 del mati ja haviem quedat altre vegada amb ell pq ens volia portar a un lloc molt especial, pero no ens va voler donar detall. Ja ens esperava a la porta de la casa amb 3 pots d'arros bullit... Ara hem de menjar arros??? A les 5 del mati??? Dons no, ens ha portat a un temple budista enorme, on la gent ja comencava a fer cua per entrar. Abans pero registre de bosses i ens registren a nosaltres, cadascun de nosaltres a una cabina, dones amb dones i homes amb homes... Un segon control ens espera i per fi accedim al recinte. Musica budista a tot tall, gent i gent, i noslatres amb un potat d'arros a la ma que no sabiem ni que haviem de fer amb ell. Era per entregar-ho al Buda. Quan han vist a 2 turistes donant arros i flors al buda, ens han cridat i ens han apartat a un moment de la gent del pais. Que passa ara? Doncs us podeu creure que el Buda ens ha fet passar a una sala privada ab ell? No sabiem ni que haviem de fer, ens hem agenollat, amb les mans juntes davant el cap , i apa vinga a pregar!!!! En namal ens deia que mai passa aixo, pq ens els tours turistics ni porten arros ni tampoc hi van aquella hora, i que el Buda s'ha sentit molt agrait per tot aixo. Ha sigut una experiencia increible, i tot i que ja sabeu, tampoc creiem massa amb aquests coses, us podem assegurar que els 2 hem quedat encantats del que hem viscut.

Podeu estar tranquils pq de moment estem en bones mans, es molt bon tiu, i ens ha portat a fer voltes que no fan altres conductors. I la diferencia es que tot i que necessita els diners, no es passa amb els preus com ho fan els altres, nomes demana la voluntat. I us assegurem que els necessita pq avui hem estat dinant a casa seva i encara estem amb els pels de punta nomes de pensar de la manera en que viu ell, la dona i els 2 fills. No haviem vist mai algo semblant, i ja n'hem vist algunes altres d ecases particulars. menjar, menjar i mes menjar. I despres te, mel, etc...

Hem pogut veure tambe l'orfenat dels elefants, i tot i que aixo si que existeix com a tour turistic, nosaltres ho hem fet amb ell i el seu tuk tuk i hem pogut fer coses que els altres no podien fer, com donar el bibero de llet a in elefant, tocar-los, etc. Genial, tot fantastic.

Us podriem explicar moltes mes coses que hem pogut passar amb ell, pero potser aixo s'allargara massa i esta clar que hem de deixar alguna cosa per quan arribem!!!

En fi, us deixem unes quantes fotos!!!!

Noies al carrer

Des del tren cap a Kandy

Paisatge de bon mati

amb en Namal i el paquet d'arros bullit per portar al buda

Noia amb uniforme escolar

donant menjar a un elefant

Donant el bibero a un altre elefant

Un elefantet " petit"

En Namal amb els seus fills

El dinar que ens han preparat a casa en Namal

Srilanksensations !

2008-10-14T16:50:00.011+02:00

( nota: no ens hem tornat lelos. escriurem sense accents ja que en aquests teclats encara no els han posat! )

Ja fa un parell de dies que correm per aquests mons... tot plegat es ben curios.

Potser no podrem posar gaires fotos ja que la conexio no es massa rapida, i aixo que hem entrat en un Internet High Speed, jejejejejeje.

Per que us fem una idea, del que vam passar abans no vam arribar aqui.

Agafem el vol de Girona i que teoricamewnt havia d'anar a Paris. Doncs be, resulta que portavem una mitja hora fent voltes a la torre eiffel i el pilot ens diu que no pot aterrar, que hi ha massa boira. Aixi que aterrariem a L'Ille. No teniem ni idea d'on era aixo, pero eren quasi les deu del mati i el nostre avio sortia de paris a les 14.30h.

Haviem de tornar a paris, abans de les 12.30 per facturar i el cami de l'Ille a Paris amb el bus que ens posava Ryanair eren tres hores. Primer problema.

Una noia molt simpatica ens diu que tenim un TGV que surtia a les 10.30 i nomes tardava una fora a anar directe a Charles de Gaulle. Au som-hi, amb taxi corrents cap a buscar el TGV! Nomes valia 100euros.

Al final tot be. Deu horetes d'avio que es van fer una mica pesadetes i ja esta. Sort que les hostesses les fan treballar i no com les d'iberia que no foten res.... no van parar de passar menjar. semblava un vol amb tot inclos!

Arribem a les 4.30 del mati i ja hi havia una activitat que era massa!!! vam anar fins a negombo ja negociant amb taxites. Avui encara hi som.

La gent es molt agradable, tots ens saluden pel carrer com si ja els coneguessim./ Cap perill de res, de moment. Perill!!! condueixen per l'esquerra i van com bojos!!! avui hem agafat un Tuk-Tuk, una moto de tres rodes amb carcassa... per flipar, passant enmig de camions, vaques, busos i motos, tot a la mateixa hora!! sort que no tenen carnet per punts, ja no en tindrien.

El menjar be, molt be. pero te un problema. es molt i molt picant! sort que ja estavem acostumats al menjar d'en Pere Feixas!!!

Ahir estavem cansats i fins a a tarda no vam sortir. Estem en epoca de monsons i plou, la sort es que plou a la tarda vespre i es pot mig controlar, excepte ahir que encara no ho sabiem i vam quedar ben xops!!!

Vam fer unes cervesetes i a sopar.

Avui hem passat el dia Waikkal, un lloc de platja amb hotels i resorts. Hem fet dia de platja i ho hem passat descansant. Pel cami ja veureu que ens hem trobat....

Ara son les 9 del vespre, i voliem fer una cerveseta pero avui no podem perque es Full Moon. Els budistes un cop al mes, el dia de lluna plena no poden ni beure ni vendre alcohol!!! i nosaltres que hi pintem? pero res que no volen servir-nos, que els poden tancar el bar si els enganxen.

Aquesta tarda hem anat a un bar, voliem prendre algo ja que feia molta calor, i no ens han deixat! si no menges no pots beure, com que no teniem gana, hem marxat cap a un altre. Son una mica complicats.

Au a sopar amb aigua...

QAue vagi be i no patiu, que estem be i ens trobem be. Ara anirem a negociar que fer aquests dies, amb un guia, amb cotxe, amb tren... ja veurem. ens han dit que moure's es una mica dificil per horaris, o sigui que ja us explicarem que hem decidit.

Bona nit des de Sri Lanka, Ceilan, etc. al bell mig de l'indic i esperant no veure mes tsunamis, jeje

Tuk-Tuk per l'esquerra!

Platja de negombo, cel tapat, pero molta xafogor.

Miniesquirolet saltant de l'arbre

PLatja de Waikkal

Sargantaneta d'un metre i mig almenys,i aparentment embarassada.(no volia correr)

marxem cap aquí... Sri Lanka!

2008-10-05T12:10:00.005+02:00

Mostra un mapa més gran
Mapa interactiu del Google. Podeu baixar a detalls molt petitets!

Ja quasi ha arribat el plat fort de les vacances.... 3 setmanetes de res.

Aquest any hem decidit tornar a tirar cap a l'Àsia, però no patiu, no anem tant lluny com a Vietnam, ens quedem una mica més a prop. Quasi bé enmig de l'Índic, sota la Índia, al costat de les Maldives. Una illeta que en Colon va trobar i que va dir que era el millor raconet del món. En les rutes mercantils si et despistaves hi passaves per sobre. Tant fàcil de trobar que fins i tot el Tsunami del 2004, no li va costar gens trobar-la (Glups!).

Mal serà que n'hi torni haver un altre en aquestes tres setmanetes... esperem que no!

Ja ens agradaria no tornar, però no per aquests motius...

Marxarem diumenge 12 d'octubre, que allà no celebren coses rares com aquí.

Com sempre, bitllet d'avió i prou. Un Ryanair a primera hora fins París, i a migdia, vol directe amb SriLankan Airlines. Una companyia d'aquelles noves que tenen els models tots nous, no patiu; d'aquests encara no n'ha baixat cap, i que duri!!!

Un cop allà, ja veurem. Us anirem explicant si anem trobant connexions a Internet, que el que hem llegit, és relativament fàcil. Apa Siau!!! Passeu-ho bé i treballeu força, que no us atrapi la crisi!!!

Escapada a Oporto

2008-05-05T15:19:00.000+02:00

Aquest viatge va començar un vespre sopant a casa amb una bona ampolleta de vi. Vam decidir fer una escapadeta aprofitant que teníem uns dies de vacances, però sense passar-nos pq aquells mateixos dies tindríem els paletes a casa, fent-nos la cuina i el bany nou. Així va ser, gran oferta amb Ryanair de Girona a Porto, només 20 € / pax anada i tornada. No ens ho vam pensar, vam fer la reserva aquella mateix nit.

El viatge el vam fer del 15 al 19 de maig. Com ja és de costum en nosaltres, només vam reservar el bitllet d'avió, l'hotel ja el reservaríem des d'allà un cop situats.

El viatge:
Al arribar a l'aeroport agafem el metro per anar cap al centre. No tenim massa problemes alhora de situar-nos pq un dels nois de l'oficina de turisme del mateix aeroport ens ha guiat molt bé. Després d'algunes voltes buscant hotel, decidim quedar-nos al Residencial Universal, a l'Avinguda Dos Aliados. Un hotel ben situat, econòmic i on pràcticament tot som gent jove.

Deixem les maletes i ens endinsem cap als carrerons de la ciutat. La primera impressió que ens emportem de la ciutat és que el centre és molt vell. La majoria de carrers són fets amb adoquins, amb moltes pujades i baixades i els edificis molt i molt antics. Però tot en conjunt té un encant que et transporta a les ciutats de fa anys i anys enrere. El centre històric està ple d'esglésies, de comerços petits, fins i tot molts d'ells situats per gremis ( carrers de les joieries, de les papereries, etc).

Per fer una visita ràpida a la ciutat, decidim agafar el bus que fa diferents rutes i així poder-nos situar ràpidament. Baixes i puges del bus quan vols durant 2 dies, i a més, tens els viatges de la línia de bus urbana gratuïts, bé, no sé quants exactament, però a nosaltres ens ha sortit bé no hem pagat cap dels dies. Decidim baixar i fer tot el passeig que hi ha al voltant de la desembocadura del Duero, traient el nas pels racons que anem trobant durant el camí i descansant en algun banc del passeig aprofitant el sol de la tarda. Comencem a ficar-nos per carrers secundaris a veure on sortim. Finalment arribem a la riba del riu, just quan passa pel centre de la ciutat, i on els ponts són espectaculars. Aquesta zona és la més turística, plena de terrassetes i restaurants però sense aglomeracions. Aprofitem per fer una cerveseta i així deixar reposar una mica les cames, que ja comencen a notar el cansament de tantes pujades i baixades.

El segon dia ens aixequem aviat i decidim inspeccionar encara més la ciutat. Passegem pels carrers de les botigues, per altres carrerons encara més estrets, observant el ritme de vida de la gent. El barri antic és pausat, molta calma i la gent molt agradable. Ens continua recordant al que potser ens han explicat els nostres pares de com era la vida anys enrere a les nostres ciutats. Cada vegada ens agrada més.
Caminant caminant, ens trobem al mercat del Bolhao, un mercat molt antic però maquíssim, ple de verdures, fruites, flors, peixos i tantes espècies com vulguis trobar. Ens comença a fer soroll la panxa pq hem esmorzat ben aviat i tenint en compte que l'horari dels àpats s'avança una mica al nostre, decidim fer una queixalada a un dels bars que hi ha dins el mercat. I quina queixalada!!!! Un plat de sardines, amb amanida, amb una gerra de vi blanc i només per 3 € per persona.

Mercat del Bolhao

Això s´acaba...

2007-11-17T14:30:00.001+01:00

Ja queda poquet i abans de marxar us deixem un recull de les millors curiositats que hem anat trobant, tot i que segur que ens en deixem moltes, aquestes son algunes de les que recordem.

- Aqui el menjar, quan el veus a la carta, sembla car, però resulta que tot el que demanes és com a mínim per a dues persones, sort que ja sabiem de què anava, ja que sinó, ens hauriem fet un fart de menjar. Problema: t´has de posar d´acord en el què demanes

- Els maniquis dels aparadors, són culons!!! Com la majoria de noies d´aquí, tene el cul rodonet i sortit, doncs els maniquis també

- Desplegament de Visa. Hi ha una campanya bestial de Visa, desde samarretes, a Parasols, Cartells de restaurants, pancartes publicitàries. Deu fer poc que ha arribat.

- No toquen mai el menjar amb els dits, ni per menjar un entrepà! És curi´s que són molt més nets que nosaltres, fins i tot les dependentes de botigues, bars o fleques, sempre es posen alguna cosa per no tocar res amb les mans, encara que sigui una bossa de plàstic girada del revés.

- La Pizza. No és originària d´aqui com tots sabem, però sens dubte les millors que hem probat mai! ... almenys de moment.

- Està mal vist fer Topless, de fet no hem vist a ningú que en faci, però en canvi els Bikinis, sembla que els vagin petits, i totes amb tanga!

- La Platja és el millor lloc per practicar futbol i Capoeira; qualsevol raconet i moment és bo per anar fent uns tocs... desde petits fins a més grans, i tant homes com alguna dona.

- Tots els carrers i platjes que hem estat, sempre hi ha musica. Qualsevol aparatet vell és bo per fer sonar musica i ambientar la gent amb els seus ritmes.

- Amb tanta musica, és fàcil veure a sota qualsevol dutxa de les platges, la gent ballar a sota. Enlloc de que els caigui aigua, sembla una injecció d´adrenalina per ballar.

-Borratxeria. A molts raconets de carrers i carreteres haviem vist aquest nom. No és un bar, és un mecànic!

D´altres curiositats, millor una imatge que mil paraules...

Sempre n´hi ha d´aquests...

Favelas de "luxe" a Salvador. Encara n´hi han de pitjors...

Vam preguntar i era una farmàcia...

Ho traduïu a l´anglès i ja sabreu què és

Transport de tot, també ideal per reposar una estona

Combi. furgona WV de l´any de la picor que fan servir de bus.

"Camió de repartiment a domicili"

Us deixarieu manipular l´esquena aquí???

Fa calor i a qualsevol lloc va bé fer un son.

Un bon sopar, per 48$R ( 19Euros ) entre els dos i recomanat per uns vascos!

Un bon envolcall per hidratar la pell, gratruït i ben natural.

També facial, que ja tenim una edat...

Filé de Peixe o molho de camarão. O sigui un peix bonissim amb gambes i la tira d´acompanyament, per només uns 20 Euros tots dos

Fins aviat, que ja tornem... o no

Al final..... black Fashion

2007-11-15T22:18:00.001+01:00

Tornem a estar a Morro de Sao Paulo i això promet... hi ha 4 dies de festa degut a la festa de la Proclamació de la República, que és avui dia 15. Ja ens hem assegurat de no quedar-nos a les fosques una altra vegada, com el primer dia que vam estar aqui, i hem anat a comprar piles pel frontal... millor prevenir!!!! Tanta gent a l´illa segur que un moment o un altre " peta" tot.

No us podem explicar massa res, pq de fet avui hem fet això... RES!!!!! bé si, posar-nos morenets.... jeje. Ah si, i pentinar-nos. Us enviem només la foto del meu pentinat, el d´en Marc millor el veieu a l´arribada.... Una cosa si hem fet, i molt important... saber com funciona això de les marees, hem aguntat un rotllo de més de mitja hora i en brasileny.

Ens han dit que el 2 de Desembre ja comença el Carnatal, i pels pocs dies que falten, potser ja ens hi quedem.

Últims dies... però encara queda!

2007-11-14T23:47:00.001+01:00

Hola a tots!!!

Ja feia dies que no us deiem res... després del nostre viatget amb l´onibus dels pebrots, que no s´acabava mai, vam arribar a Salvador on allà vam agafar un altre bus, dues horetes més, per fer només 50km!!! aki són molt lents!!! Vam anar a Praia do Forte. Un poblet adaptat al Turisme de Salvador, maco però molt mort entre setmana ja que aqui és temporada baixa. Les platges no eren del millor que hem vist, i simplement l´atractiu està en el projecte Tamar, un projecte de reintroducció de "tartarugues marines", o sigui tortugues!!!

Només hi vam passar una nit, una nit perquè ahir era dimarts, i els dimarts toca festa al Pelourinho!!! Quin Festival! A les 19h en diferents zones del barri tot era musica i balls al carrer, cervesa i Caipirinhes. Tot es concentra al nucli històric, però pràcticament res en locals, tot és al carrer. Vam poder gaudir del veritable ambient brasilè de festa on ningú té vergonya de ballar, cantar, beure o fer simplement
l´intenció de moure´s al ritme brasileny com ho vam intentar nosaltres. Impossible, per molt que un sàpiga moure´s, mai ho fas amb l´estil i el ritme que tenen ells.

Una nit molt divertida que va varem fer durar fins la 1h, però que a les quatre encara durava... imagineu, portàven desde les 7 de la tarda!

Encara ens queden alguns dies però aqui les distàncies son molt llargues i no tenim temps suficient per seguir pujant ni baixant ja que ens fa perdre molts dies, i La Chapada Diamantina, ens la van desaconsellar, ham decidit tornar a Morro! I a més demà dia 15 és festiu cosa que a Morro hi ha un ambient de por fins diumenge, i com no, ens hi hem apuntat per acabar aquests dies de vacances sense fer res... tot i que ens tornem plantejar si val la pena tornar. Fa fred, no?

Avui toca ONIBUS

2007-11-11T21:38:00.001+01:00

Hola genti,

Aqui estem una altra vegada i a punt d´enfilar-nos a un onibus camí a Salvador. hi passarem 10 h per fer un tallet de res, però és que amb les carreteres que hi ha no ens extranya que triguin tant, no és per anar a poc a poc, perquè tela com condueixen.

Avui hem fet dia de relax a la platja, sense fer massa res i decidint a veure cap on anirem quan arribem a Salvador. La nostra idea era anar a la Chapada Diamantina, una reserva natural enmig d´un desert, amb una possibilitat inmensa de diferents tipus d´excursions, trekkings, casacades, etc però ens ho han desaconsellat pq fa més de 6 mesos que no hi plou i a més fa pocs dies hi ha hagut un incendi bastant bèstia. L´altra opció és pujar cap al nord de Salvador i anar ja cap a Praia do Forte, que ja teniem pensant anar-hi també.
També vam mirar d´anar a Natal i Pipa o Fortaleza però no hi havia vols. Només en queda 1 setmaneta i tampoc volem pujar massa... ( tot el que es puja, s´ha de baixar )
Com veieu aquesta nit tindrem feina al bus....

Us deixem unes fotos que potser no són les millors que hem fet, però us assegurem que hem passat una bona estona i hem rigut moltissim observant aquesta colla de nens, nois, i noies també jugant a futbol a la platja. Quin control que tenen!!! tant a dins com fora l´aigua....

L´altra és d´uns micos o l´espècie que sigui que hem trobat pel camí. Al principi quasi no es deixaven veure i al final en teniem uns quants al voltant i fins i tot menjaven del què els donavem.

I l´última foto, l´última no sabem..... Deu ser l´arbre que es lloga??? Per fer-hi qué???

Viatge a Itaca (ré)

2007-11-09T22:03:00.001+01:00

Hola Empordanesos, estem molt i molt bé no patiu. Sabem que feia un parell de dies que no penjàvem res, però aqui estem!!!! Avui ja fa 24h que estem a Itacaré, un poblet de pescadors una mica més al sud.

Dimecres, ultim dia a Morro, vam estar a Gamboa, poblet al costat de Morro de sao paulo, a la meteixa illa, que només s´hia arriba per la platja en marea Baixa, si no si ha d´anar amb barca o per dalt la muntanya però que no està indicat i només es pot fer amb guia. Vam menjar allà, un restaurant gens turístic per quatre duros. Vam probar la Casquinha de siri, carn de cranc amb una salseta rara, però bona, Mandioca, que aui es meja com les patates fregides, i un arròs amb Lambretas, o sigui amb una espècie de cloïssa gegant, un postre de coco que ja tenim la recepta... i dos cafès de regal de la casa, amb dues cerveses grosses. Tot això per uns 15 euros
Vam sortir de Morro dijous al matí a primera hora ( les 8h ) amb una llanxa ràpida cap a Valença. allà vam esmorzar per quatre rals i cap a la Rodoviaria, l´estació d´autobusos, on vam anar cap a Ilheus. Cinc horetes de bus de res, per fer pocs kilometres, però el "Onibus" feia més parades que res. Un cop a Ilheus, comença l´aventura!!! Agafem un altre bus cap a Itacaré, i just quan faltava una quartet d´hora per arribar, control policial! Però dels guapos. Puja la poli al bus amb metralledora, i diuen que baixin tots els homes. Sort vam tenir d´uns brasilenys que estaven de turisme que ens van dir que no passava res, que era normal.
Baixo i em trobo a tos de cara al bus i amb les mans enlaire; em van pujar per corbata!!!! I la Sandra, a dalt, amb totes les dones treient el cap per la finestra veien què passava. Ja es veia dormint sola...
Ens van catxejar de dalt a baix i remena que remena... mentre ens mig apuntaven de lluny amb la cosa aquella.
Després, quan ja semblava que estava tot criden a les dones. No les van catxejar però mentre elles eren a baix, van pujar al bus i van regirar-ho tot. Sort que no van trobar res. Aquí es va acabar la primera batalleta.

Aquests mateixos brasilenys d´abans, ens van convidar a anar amb ells a prendre algo i després a ua festa de Forró, típic ball brasilè molt menys conegut per nosaltres que la Lambada, però que aquí és tota una tradició i afició.

Va ser una nit mogudeta, que fins i tot nosaltres vam sortir a la pista moure l´esquelet, que després de tant de bus ja ens va anar bé. I combinant Caipirinha i ball, vam acabar esgotats, jeje

Aquí tot és molt més barat que fins ara, penseu que dormim en un apartament per nosaltres sols, amb altell de fusta i terrasseta, amb cafè de Manhá inclòs per només 40$R ( uns 15Euros )

Va estar bé coincidir amb aquests brasilenys de Sao Paulo, ja que feia dies que hi eren i ens van recomanar alguna platgeta molt maca. Avui hi hem estat però estava a una hora de camí a peu per un zona de selva, que ens ha sortit una serp i tot!!! Mai la Sandra havia pujat tant ràpid un pendent com aquell!! jeje

Us deixem alguna foto dels ultims dies a Morro i alguna coseta de Itacaré.

Paradetes de fruita a Morro per fer sucs

Ambulancia de l´illa, jeje

De camí per la platja a Gamboa

Ultim sopar a Morro. La millor carn, la Picanha

La prainha, a Itacaré

... més Morro.

2007-11-06T23:28:00.001+01:00

Ah!!! per cert, Litus, el restaurant es diu Bianco i Nero, i no Gato Negro com deies... jejeje, el gat devia ser el que voaltres portàveu a sobre, jejeje. Per cert, molt bo !!!

Tal i com ahir us vam dir, avui hem fet una escapadeta amb barca per les illes del costat de morro, fent paradetes i podent contemplar els paisatges d´aquestes aigues tan calentes. Ens haurieu d´haver vist a bordo d´una llanxa de 115cv botant per les onades de l´oceà... fins a arribar a una barrera coralina a Boipeba on hem fet snorkeling envoltats de peixets de coloraines. Després hem anat a una altra illa, la de Tinharé. aquí hem fet una caminata per la zona boscosa on hem mig après mètodes de supervivència en cas de necessitat, com ara obrir un coco... Finalment hem dinat de restaurant, tot i que n´hem probat de millors.

Ja a mitja tarda hem tornat pel rio do inferno fins a morro un altre cop. Estem ben cansats... i encara hem de decidir què farem demà? Ens quedem aqui o explorem algun altre lloc. Hem anat preguntant i a banda de Praia do forte, recife i algun altre lloc com porto galinhas, no sabem ben bé amn què ens trobarem. Aquí els llocs quie no estant preparats turisticament, o son morts d´ambient o son perillosos.

Alguna curiositat que hem anat trobant:
- Una paradeta de carrer de Hot Dogs aqui en diuen Cachorro Quente.
- Son extramadament religiosos, a tot arreu tenen escrits i figures religioses. En una pousada a cada porta hi havia un escrit
- Hem trobat criaders d´ostres en un riu!!! segurament es barrejava amb aigua salada, perè sinó quines ostres més aigualides....
-Quan demanes una cervesa, perquè aqui tothom veu cervesa a totes hores, i les ampolles són de 600cc, l´ampolla buida la deixen sota la taula i axií vas acumulant fins a l´hora de pagar que les compten.
-A l´hora de demanar menjar, compte!!! a qui tot el que demanes com a mínim és per dos persones.
- Els gelats de bola que hem vist solen anar a pes...
- Una curiositat en foto:

... i més fotos d´avui, i que potser seran les ultimes de Morro.

Kin Morro !!!

2007-11-05T23:06:00.002+01:00

Jo em vull venir a morir aquí

Això és el que la Sandra va dir només arribar i veure quatre coses d´aquest lloc.
Creiem que poc es pot dir d´ aquest poblet, bé, es poden dir moltes i moltes coses, però en només veure les fotos crec que ja us podeu fer la idea de com és.

Al sortir de la llanxa en la que vam arribar i pujar les escales que condueixen cap al centre del poble ja vam quedar sorpresos. El mitjà de transport més comú pel poble és els carros, però no els carros de cavalls, no, les carratilles de tota la vida, la dels manobres.... o el transport per mar, que son unes barquetes on hi transporten tot el material més gran.

Els carrers no estan asfaltats, són de sorra de platja i encara ho fa més encantador. Es respira un ambient de tranquilitat a tot el poble que és fantàstic. Té bàsicament 4 platges i no sabem tampoc quina és la més xula, totes tenen alguna cosa que les fa especials. Hi ha molts restaurants i infinitat de llocs per poder anar a fer des d´un suc a un caipirinha i menjar des d´una pizza, un bon tall de carn (picanha) o una bona llagosta.

En definitiva i sense enrollar-nos gaire més, només mireu les fotos i , pels que no hi heu estat, us fareu una idea de com és, i pels que ja ho coneixeu potser us farem venir una mica de nostàlgia..... jeje.

Estem segurs que aquesta illa ha de tenir molts raconets, i tot i que demà farem una sortida amb barqueta, estem segurs que encara ens en quedaran tants i tants altres per explorar.

Teniem intenció de marxar demà a la tarda.... ja veurem!!!!

Aqui teniu algunes fotos del centenar i pico que hem fet .

Vista de Morro des de la 2a praia

Sucs i combinats recent fets

Ja som a Morro!

2007-11-03T21:31:00.001+01:00

Aquesta tarda hem arribat a Morro de Sao Paulo, després de passar un parell de nits a la illa de Itaparica, a diferents llocs, pero a la mateixa illa. El sorprenent d´allà és que viuen de dies, però de nits no hi ha res de res. Feines a trobar alguna cosa per menjar, però durant el dia no pares de beure i menjar a les barraquetes que hi ha a tota la platja, vinga cervesa, sucs, i nens passant amb tot tipus de coses per menjar.

Aqui començava el nostre relax. A més avui ens ha anat tot rodat. Hem agafat diferents transports publics, que no saviem ni on anavem, i no hem espertat ni dos minuts a cada lloc; Sortim de la pousada i ja passa el combi, una furgoneta Wolkswagen com les d´abans, que és el transport fins a Rodaviaria, l´estació d´autobusos de Bon Despacho. D´aqui de seguida surt un Onibus fins a Valença, on arribem en dues hores. Anem al banc a treure Reais i cap al port!!! allà ens comenten d´una llanxa ràpida que en 35' hi som. L'agafem; ens hem fet un fart de fer bots... anavem a "tota òstia".
Ja hem arribat a Morro, una illa encantadora que encara hem de descobrir, però que només arribar hem quedat sorpresos de l´ambient relaxat, alhora que també de la festa que hi pot haver de nit... ja us explicarem. Pels que ja hi heu estat, també admetem consells, ok?

Aquí deixem alguna foto d´aquests ultims dos dies.

Nens venent Peixe Frito per la platja de Punta de Areia

Nena passejant

Venedor de Queijo Frito. Bonissssimmm

Menjant Queijo.

Part del Café da Manhá, del que us parlàvem. Hi falten més coses que encara no havien portat... i d´altres que ja ens les haviem fotut, jeje

Platja Punta de Areia

De camí a Morro amb la llanxa ràpida.

Records a tothom i seguiu treballant de valent!!!!

El primer gran tiberi !!!

2007-11-01T22:54:00.001+01:00

Hola Empordanesos!!!

Avui hem fet una visita general per la ciutat. Tampoc era la idea pero hem agaft un bus "omnibus" que per anar d´un lloc a un altre, hi hem estat més d´una hora. Hem vist tota la ciutat, les fabeles... pero sense baixar! ja que molta gracia no feia. Ens havien recomanat un restaurant que es diu Villa´s; una xurrasqueria d´allo millor. Despres de caminar i caminar sense trobar-ho, al final el nas ens hi ha portat. Ens hem atipat de valent. Un restaurant de luxe, on els unics turistes erem nosaltres. Ens hem barrejat amb la Jet Set de Bahia. Imagineu-vos: gent mudada i ben arreglada i noslatres dos, suats, migbruts, i amb motxila!!! A fora hi havia aparca-cotxes i tot! Aixo si, no ens han fet cap menyspreu, al contrari, amb la simpatia que els caracteritza, ens han ajudat a deixar la motxilla i tot, jeje.
Per fer-vos una idea. Per veure demanem "cerveja" i ja et porten la glassonera com la del vi amb quatre o cinc ampolles de cervesa a dins. A la taula et deixen un paperet vermell per un costat i de l´altre verd; com un semafor; enteneu el joc? Van passant per la taula amb uns pinxos enormes de carn enfilada de tot tipus. Si tens verd venen i agafes el tall que vols. Quan en tens prou, millor posar el semafor en vermell, perque no paren... Hem acabat a rebentar, i despres els postres! ja ens sortia el menjar per les orelles! Quan ja estavem, ve el Xef i ens diu: Un regalo de la casa, Postre democraticamente obligatorio. No podiem dir que no. Banana frita amb llet condensada i arebossat de canyella en pols. Mmmmm estava bonissim pero no ens hi cabia res mes, pero ens ho hem menjat.

Despres hem acabat de fer la volta a la ciutat fins a l´origen, on hem agafat un ferry, bé, una patera, per atravessar la bahia i anar fins a Itaparica. El que passa es que ens hem liat, i ara estem a Vera Cruz. Esta prou bé, més trankilet, pero dema ja aprofitarem el mati.
Ens hem assegut a la vora de la platja i hem fet una cerveseta ben fresqueta per matar la calor.

Vista de Bahia des de l´hotel

Replica Bahiana tipica

Platja de Mar Grande, a Veracruz

Primers sensacions brasilenyes

2007-10-31T21:51:00.001+01:00

Ja estem a Salvador despres d´haver passat una nit a Madrid, on els vinets i el pernil i tapeo vari no ens van faltar.
Salvador és la tercera ciutat mes gran de Brasil i on es pot veure clarament la descendencia dels esclaus africans. Aqui majoritariament la població és negre, pero negre negre de debo. Si, hi ha de tot, pero es amb la primera sensacio que un es queda en aquest ciutat. La primera nit la vam passar a una pousada molt agradable i més agradable ha sigut l-ésmorzar, ells en diuen café de mahna i és per posar-te les botes de suc de fruita, pastissets i més i més fruita. Boníssim!!!!
Ara ja estem al Pelourinho, el centre de la festa, del capoeira i de la música. entre la calor que fa i les pujades i baixades que fa aquesat zona, no parem de suar en tot el dia. Hi ha tant desnivell que fins i tot i hi ha un teleféric per anar dúna punta a l´altre: encara no l´hem agafat. Ara hi anirem... pel preu que té val la pena. 0,05 Reais, o sigui, ara dividiu per 2,45 i ja teniu en euros!!! millor no caminar gaires pujadetes, no?
El terra és adoquinat pero fet amb mala llet, posades les pedretes de canto si fa falta. Et queden els peus...
Encara no son les 6 i ja es fosc. Tenim una diferencia horaria de 4h, pero a les 5h del mati ja es ben clar. (sabem escriure, pero aquest ordinador no té accents oberts!!! )

Us deixem, que anem a fer algun suc fresquet, o alguna caipirinha!!! Fins viat!

Les tipiques senyoretes Bahianes... per cobrar amb les fotos.

La Sandra acalorada al Pelourinho

En Marc com sempre: fent el pallasso

Així tallen els cabells per aquí, apreneu-ne perruqueretes!

Samba do Brasil !!!

2007-10-29T14:30:00.000+01:00

Enllaç al mapa de Brasil

Hola a tots!!! Segur que molts dels que havieu seguit el bloc de Vietnam, no hi havieu tornat a entrar fins avui. Bé, és que tampoc nosaltres sabiem que aniriem actualitzant el blog amb la resta d'escapadetes que anéssim fent, i tampoc ho haviem dit a ningú. Ara bé aquests Blogs els hem fet "post arrival", és a dir, una vegada ja haviem tornat i descarregat totes les fotos.

Ara, encara no sabem com el farem, ja que podria ser que no fos "Online" com a Vietnam. Tot depèn del que costi (tant de temps, com de preu) desde Brasil.
De tota manera per poc que poguem ho farem, ja que a Vietnam, i segons ens ha comentat la gent, bastants estàveu enganxats cada matí a veure què passava per l'àsia. Si podem ho farem. I si no podem, sempre podeu anar mirant les altres escapades. Com que és de franc i ningú està obligat a fer res que no vulgui, volsaltres mateixos, jeje

Ah! i si algú està pensant... Ja tornen a anar de viatge aquests??? doncs sí, però que ningú es pensi que fem més vacances que els altes, eh? fem les mateixes. El que potser les aprofitem sempre per marxar, si, però fem les mateixes. Si no ho fem ara quan ho farem, amb la Imserso? doncs potser també, però serà més endavant!

Descripció del Viatge:

Marxem avui desde Girona amb un Ryanair fins a Madrid. Passem la nit allà, i demà dimarts a les 16h agafem un vol d'AirEuropa, directe, fins a Salvador de Bahia. Sort que és directe!!!!
Vuit horetes i mitja de res i ja hi arribarem. allà festa grossa, ja que encara no seran les 21h, pel que creiem que la diferència horària deu ser d'unes 5 hores meys que a l'Empordà, però ja ho anirem confirmant, per si de cas.
Dimarts a la nit al Pelourinho ( centre de Salvador ) és el dia de més festa al carrer, o sigui que arribarem en ple "meollo" quin Stressss , jejeje.

Després anirem fent ruta, una mica cap al Sud i una mica cap al nord, fins arribar on poguem, això sí, amb seny, amb platja, amb caipirinhes i amb la Lonely Planet!

El vol de tornada és el 18 de novembre, directe fins Madrid, on arribarem el 19 a les 12h. A les 17H vol d'Spanair fins Girona. Anirà bé no passar per Can Fanga, amb els merders de trens que tenen, no voldriem ja agafar strés només arribar.

Fins aviat!!! i records a l'Empordà ( i abrigueu-vos del fred, jeje. Nosaltres ja suarem per vosaltres! )

Cap a casa!!!

2007-09-22T17:05:00.001+02:00

Ja tornant cap a casa per l'Autopista, fem una paradeta a l'hora de dinar a Toulouse. Com es nota que estem al sud!!! aquí ja torna a haver-hi de tot i de tots colors! No té pinta de ser una ciutat gaire segura. Som a migdia i es veuen unes pintes pel carrer... Ara, de comerços i botigues... per triar i remenar. És inmens!!!

De tonada cap a casa, fem una altra paradeta a Leucate. Més que res per contrastar el que portavem dient tot el viatge.... quines ostres seran millors??? ara provem les del mediterràni, però farts de cotxe, les comprem i al vespre en les menjarem a casa.

Definitivament, aquestes són més salades, menys plenes i menys gustoses. Però també més baratetes!
Potser no són tant gustoses, però deixant passar uns dies, quan fagi temps que no les tastem, segur que les trobem bones com el primer dia. I Leucate està a 50 minuts de casa; tot un luxe.

Final del viatge. Ara a pensar en el següent!!!!

de tirada fins a Limoges

2007-09-21T16:57:00.001+02:00

Sortim a mig matí de Le Mans, però això sí; passant pel famós circuit des les 24h i pels carrers i carreteres adaptades per la cursa. No podiem passar per aquí sense fer-ho.

Anem direcció a Tours. Una ciutat que no en sabiem res de res, però que ens va agradar molt més que moltes d'altres que tenen més anomenada. Té un casc antic bastant autèntic, amb unes places plenes de bars i de gent. Per ser al migdia hi ha molt d'ambient!

Tours:

Direcció a Limoges, hi arribem al capvespre. Busquem el nostre Etap, ja que a cada ciutat n'hi un. Ara ja ens hi hem acostumat, seria el que se'n diu... "bueno, bonito y barato"
Limoges no té res d'especial però aquesta nit la passarem aqui. Preguntant preguntant, arribem a un restaurant dels bons. Le Chalet. Aquest el recomanem per tothom qui passi per Limoges. Està d'allò més bé. Plats casolans i refinats, amb una carta de vins que fa por. Simplement excel.lent.

I ara una copeta en celleret ple de vins! per rematar el dia...

Mont Saint Michel

2007-09-20T16:39:00.001+02:00

Avui si que ja estavem preparats per veure molts xinesos amb càmeres; el que ja no comptavem era veure escoles, viatges de l'Imserso, i uns quants espanyolets, jeje. aquests se'ls veu d'una hora lluny, més que res perquè són una mica escandalosos... només una mica.

El poblet està força bé; s'havia de veure. Però una vegada vist, no crec que sigui dels llocs on tornaries. Voliem veure la pujada de la marea però no seria marea alta
fins a les 18h, i la veritat, tanta estona envoltats de tants "guirufos" podia ser esgotador.

Marxem i fem camí fins a la Normandia. El paisatge ja canvia, ja no és el mateix. Potser més amunt sí però nosaltres només arribem a Caen i la costa del desembarc. Hi ha moltes restes militars convertides en museu, però la zona tampoc té res més d'especial que la pròpia història. No li sabem trobar l'encant, i ... cada vegada fa més fred.
Decidim no pujar més i anem fent kilòmetres de baixada; en fem uns quants i arribem a Le Mans. Aquí hi fem nit. Curiositat... anem a un Etap k està ple, però el Garçon de la porta fa una trucada i ens diu que podem anar a un Hotel de 4* al mateix preu que l'Etap, a 38€ ! semblava una estafa però no, era veritat! quines coses.

Le Mans està tot potes enlaire, estant muntant el tranvia i la tene una mica liada. És dijous al vespre i no hi ha gaire ambient. Feina a trobar algun restaurant, però al final podem sopar. Demà continuarem baixat.

Avui fins a Saint Maló

2007-09-19T23:15:00.001+02:00

Marxem de Perros-Guirec i anem direcció a Saint Maló. Però abans com sempre anem fent paradetes a d'altres llocs. Ahir ens vam deixar una tros de costa que en diuen Costa del Granit rosa, curiositats de les pedres.

Una mica més endavant arribem a Dinan. No en sabiem res d'aquest lloc, però ens va encantar. Un poblet que conservava l'encant antic amb barreja de modernisme. I a la banda del riu (aigua per aquí no en falta), un lloc ideal per sopar-hi, tot i que no ho vam fer.

Així que agafem el cotxe, el nostre company inseparable d'aquests dies i ja tornem a anar cap a la costa. Pel camí ens tobem amb paisatges com el d'aquesta foto. Mira que ho hem vist vegades, però la reculada de les marees no ens deixa indiferents, aquí són molts metres. De camí a Saint Maló, anem fins a Cancale; lloc de recollida d'ostres de la Bretanya. Les tornem a probar, i... creiem que aquestes són millors, almenys no tant salades com les del mediterrani.

Continuem ja fins a saint Maló. Mirarem d'anar-hi ràpid, més que res per no arribar-hi de nit. Avui sabiem que ens trobariem amb una massa turistica considerable, cosa que ens feia pensar que dormir seria car. així que busquem uns dels hotels Etap per allà. El trobem i dormim per uns 35€, això a França és un luxe, però perquè pagar més?

Deixem les coses i ens anem cap al centre històric, tot i que suposàvem que no seriem els únics, tampoc esperavem trobar tanta gent... i no és dia de mercat!

Està bé, poble de pedra tot enmurallat, amb poques cases i molts,moltíiiissssims restaurants. Ara a tots quasi que fan el mateix: "Moules avec frites i galettes bretonnes", o sigui que la especialitat és musclos a la marinera o al vapor, tal i fot, sempre que hi hagi mantega clar, aquesta n'èsla base i no pas el musclo, i el seu acompanyat inseparable,les papates fregides, vaja, la combinació perfecte, la de tota la vida.
Galettes Bretonnes: una espècie de crèpe amb farina de blat de moro negre, amb el que vulguis a dins ( formatge, pernil, etc...) principalment salat. S'havia de probar; no està malament, però és per acabar amb la panxa com una pilota. Això sí si fas menú de postres et donen crêpe. Vam trobar que era el postre ideal per fer baixar la galette, no podia haver-hi res millor. ( primer una massa salada, i després una de dolça, Visca el règim).
Per nassos després de sopar vam anar a fer una cerveseta a veure si baixava unamica tot plegat. Sorpresa! entrem en un bar i ... fan el Barça! Champions League, i precisament amb el Lyon. Vam pensar de no cridar gaire ja que vés a saber aquests francesos si serien gaire forofos... El millor és que el Barça fa tres gols i cada vegada més contents! Resulta que són culés! bé potser culés culés, no, però antilyonesos potser si... Al final veiem que el que miraven era jugar l'Henry. Ho vam veure ja que va marcar el quart gol!.

Alguna foto de Saint Maló:

Posta de sol desde les muralles de saint Maló

El de sota ésuna canó.... malpensats!!!

La famosa Galette... sembla una mica empalagosa no?

Anar fent ruta cap al nord.

2007-09-18T22:44:00.001+02:00

Ens aixequem aviat. Avui només farem costa i poblets petits a veure què trobem. Comencem a fer ruta. Passem per uns quant poblets de tota la costa, però la idea ja és arribar avui mateix a la costa nord. Ja veurem com ho fem. Aquí posem alguna foto del que hem anat veient.

Paissatge des d'un pont de la carretera. La Fôret

Baixant del cap de raz. Que al final no hi vam anar. Aqui fan pagar per tot!

Fent un dels nostres picnics.

La Sandra, reposant per veure la pujada de la marea a Paimpol. Aqui el port el tanquen amb comportes per evitar quedar-se sense aigua. Tot un ingeni

L'hotel de Perros-Guirec. Aqui vam dormir en una espècie de Chateau a la vora del mar. Una mica car, però va valer la pena.

L'hotel

Ja comencem a fer viatge per la Bretanya

2007-09-17T22:08:00.001+02:00

Dilluns matí. Avui ja hi molta activitat pels carrers de la Rochelle, Au francesets, a treballar que ja és dilluns! Comencem a conduir cap a la Bretanya. Primera parada abans de començar; un bon esmorzar a Nantes i a comprar una miqueta.

La ciutat és freda, comença a fer fred, i nosaltres ja ho comencem a notar. portarem prou roba d'abric??? comencem a pensar que no.

A mig dia ja anem cap a la costa. Fem parada a a La Baule i Saint-Nazarie. Que bé, ja tornem a veure el mar i ens hi recreem...però no és el mateix. Aquí hi fa fred!!! continuem cap a Carnac i la península de Quiberon. A mitja tarda tenim gana i probem unes ostretes de l'atlàntic. La discusió ja està servida, i també ho comentavem amb els de l'Empordà; Quines ostres són més bones??? les del mediterrà o les de l'Atlàntic??? ja tenim un propòsit gastronòmic: Intentar saber quines ens agraden més.

També passem per Carnac, on haviem llegit que hi havia una espècie de poblat megalític. Quina passada! un munt de pedres en mig d'un camp! ... marxem depressa, jeje
Aquest dia no sabem on anirem, comencem a buscar i al final acabem a Concarneau, un poblet bonic, però ja era de nit i, com que aquests francesos ho fan tot tan aviat, tenim feina a sopar; per no parlar de l'hotel. Acabem dormint en un Etap, una cadena d'hotels de carretera que està prou bé. Acabem descobrint que és una bona manera de dormir bé i baratet, jeje. Repetirem l'experiència.

Aquí deixem algunes fotos d'aquest dia.

Platja de La Baule

Batz sur mer

Camí cap a le croisic. Tots els musclos al decobert! Efectes de la marea

... més fectes. Aqui la oscil.lació és important.